(EFE).- Set mesos després d’acceptar el repte de dirigir una banqueta tan exigent com la del Barça, Roger Grimau analitza en els matisos del seu mètode, tant a la pista com al vestidor, i aprofundeix en els motius pels quals el tècnic del Baxi Manresa, Pedro Martínez, és un dels seus referents.
Les transicions, l’abecé del seu llibret
En la seva primera experiència a l’elit, el tècnic català es manté ferm amb la seva idea de joc que, segons defensa, els seus jugadors han estat capaços de plasmar en “força fases” de la primera part del curs.
“Quan hem estat capaços de defensar sòlid, amb molta activitat, rebotejar i sortir ràpid en transició defensa-atac, ja sigui per finalitzar ràpid o encadenar el joc en transicions, aquí hem fet un bàsquet molt bonic i molt efectiu, que és on ens sentim més còmodes”, reflexiona Grimau.
Tot això, subratlla, sense renunciar a “tocar pintura, deixar anar la pilota, fer una passada extra, moure la pilota d’una banda a l’altra i trobar trets lliures”, cosa que, segons la seva opinió, ha de ser el “punt fort” en atac.
Crear estructures perquè el jugador decideixi
Des del seu primer dia dirigint la nau blaugrana, Grimau ha apostat per donar més llibertat en atac als seus jugadors, cosa que contrasta amb el bàsquet planificat pel qual advocava el seu antecessor, Sarunas Jasikevicius.
Reconeix que potser és “una mica més lent” construir un equip des de la llibertat que des de la pissarra, però li agrada “crear unes estructures” perquè els jugadors, quan tinguin la pilota, decideixin què faran, perquè són ells els que estan “llegint” el partit.
Tot i que matisa: “Això no vol dir que, en un moment determinat, no hàgim de fer un joc més tancat, però la meva idea principal és aquesta, i jo crec que és fins i tot més difícil per al rival fer l”scouting'”.
Sense solidesa defensiva no hi ha paradís
Grimau és conscient que el joc alegre que planteja difícilment serà competitiu en el moment de la veritat, quan es juguen els títols, sense solidesa defensiva, un atribut que el seu equip ha trobat a faltar en alguns partits aquest curs, especialment a l’Eurolliga.
“El que et fa ser sòlid i estar competint a dalt és tenir un nivell defensiu alt. Això no vol dir que et fiquin 60, 70 o 80 punts, però moltes vegades hem defensat molt bé i ens han fet molts punts, perquè hi ha jugadors realment bons”, raona.
No obstant això, admet que la fortalesa defensiva condiciona l’estabilitat ofensiva, una dinàmica generalitzada al bàsquet europeu.
El vídeo i l’informe, claus per preparar els partits
Vídeo i informe. Aquesta és la metodologia que aplica el cos tècnic del Barça per preparar els partits. La preparació a la pista d’entrenament queda sovint en un segon pla a causa de les exigències del calendari.
“Hi ha vegades en què no pots preparar un partit a la pista, perquè has jugat, arribes a les quatre del matí i l’endemà tens una mica de recuperació”, il·lustra.
Un ritme frenètic que, segons detalla, els jugadors ja hi estan acostumats, si bé en els primers compassos de la temporada ell no ho acabava d’assumir: “Al principi, em costava una mica acceptar que havíem de veure el vídeo el mateix dia de partit. Han passat moltes vegades i els jugadors són capaços d’assimilar-ho”.
Dialogant amb el jugador
A Grimau difícilment se’l veu perdre els papers a la banqueta o cridar públicament a un dels seus jugadors. Forma part del caràcter, assegura.
“Va molt lligat a la persona i a la manera de gestionar persones que tinc a la vida. De vegades són equips, de vegades la família o els amics”, afegeix .
I potser aquesta manera d’entendre la relació jugador-entrenador explica per què Pedro Martínez, tècnic actual del Baxi Manresa, és un dels referents del preparador blaugrana.
El que ha après d’alguns dels seus tècnics
En la seva última temporada com a professional (2014-15) a les files del Manresa, Grimau va ser dirigit per l’entrenador de Badalona, una etapa que recorda amb especial afecte: “Per mi, Pedro (Martínez) és el ‘top’. I no ho és no perquè sigui millor o pitjor que altres entrenadors, sinó perquè em va agafar en una època, ja amb 37 anys, tenint força clar que volia entrenar i per mi va ser com fer un màster d’entrenador gratuït cada dia“.
Del ja mil·lenari entrenador a l’ACB, Grimau n’exalça, per sobre de tot, la seva gestió de grup, sent un exemple de “com poder portar un equip sense aixecar” la veu, ser respectat des del dia u”, a la qual cosa se suma la seva “constància i regularitat” en el dia a dia. “Això em marco”, indica.
Encara que de la seva etapa com a jugador, Grimau recalca que sempre ha après dels entrenadors que l’han dirigit. D’Edu Torres, amb qui va coincidir al Caprabo Lleida, del qual ell era el líder de l’equip, elogia el seu “joc alegre”, cosa que el seu Barça intenta practicar ara el 2024.
Dels primers anys al Barça, destaca la disciplina balcànica de Svetislav Pesic (2003-04) —”era l’ordre, el rigor“, apunta— i Dusko Ivanovic (2005-08), de qui encara recorda el ‘short roll’ (continuació curta) i ‘pocket pass’ (passada des del maluc), que aleshores no es veia gaire al bàsquet”.
I tampoc no s’oblida de Xavi Pascual, l’entrenador amb qui va aixecar com a capità l’última Eurolliga del Barça (2010): “Et mostrava com solucionar coses, anar evolucionant dia a dia i solucionant problemes durant el mateix partit. En l’àmbit tàctic, Xavi ens va acostumar a un nivell molt alt“.
