La moda en el futbol ha canviat molt. La túnica jònica de l’antiga Grècia va donar pas als primers uniformes. Camisa elegant i pantaló pirata per sobre del melic. Els pantalons es van anar escurçant… i les samarretes… ai, les samarretes. Fa anys que la batalla del màrqueting deixa estralls als clubs de tot el món.
1978. A Colorado ens regalen aquesta meravella. Samarreta amb serrells digna d’un rodeo. Van quedar últims però ja són una llegenda. Als anys 90 el mexicà Jorge Campos era famós per ser un davanter reconvertit a porter. Com que no sortia tant per la tele va decidir cridar l’atenció amb roba dissenyada per ell. A l’altra punta del planeta, el Hull va fer sortir els ulls de les òrbites a uns quants aficionats amb aquesta samarreta. Més d’un zoo va preguntar per ells.
La Lliga espanyola tampoc no s’escapa del drama. L’any 2004 a algú se li va escapar el pot de quètxup per idear la samarreta de l’Athletic. El festival gastronòmic es va encendre a Lugo amb la cerveseta i el pop a la samarreta. A l’Hoya Lorca van optar per la dieta mediterrània. Va ser el naixement del bròcoli mecànic. Més problemes van tenir els jugadors de la Cultural Leonesa, que abans dels partits semblaven arribats d’un casament.
El museu dels horrors és tan gran que els jugadors ja no saben quina cara fer quan els presenten les noves equipacions. L’any passat l’Ajax va presentar uns prototips falsos. La cara dels jugadors i del tècnic, Frank de Boer, era un poema. Per sort, en el seu cas, era una broma.
