L'equip de Vicente del Bosque tenia clar que per guanyar la final necessitaven ser ells mateixos i així van començar el partit. Espanya va tenir el domini del partit i els holandesos van respondre amb duresa. L'arbitre Howard Weeb va haver de treure nou targetes a la selecció "orange" i encara es va quedar curt. Primera part, doncs, dominada per la selecció espanyola. Dels Països Baixos només Robben semblava capaç de posar en perill la porteria d'Iker Casillas. En la segona part, Espanya no va jugar tant bé i els holandesos van disposar d'oportunitats claríssimes per avançar-se en el marcador. Totes del malson de Puyol i Piquer, el jugador del Bayern de Munich, Arjen Robben. El partit es va obrir i tant uns com altres van tenir les seves opcions. Però despres de 90 minuts, ni els de Del Bosque ni els de Van Marwjic van aconseguir marcar. En la prorroga cansament, però Espanya semblava tenir més ganes de guanyar. Una pila d'oportunitats desaprofitades, però quan semblava que s'arribaria als penals, arribava el moment màgic per a Andrés Iniesta. El gol de la seva vida. Passada de Cesc Fàbregas i Don Andrés, que ja sap què és marcar gols a l'últim instant, regalava el Mundial a Espanya. Qui li havia de dir, a José Antonio Iniesta, un humil paleta de Fuentealbilla que un dia tindria un fill que de gran marcaria el gol més important de la història del futbol espanyol.
