Josu Rodríguez és un mite del Sant Andreu. El davanter quadribarrat va disputar aquest dimecres a la Copa Catalunya contra el Vic el seu partit número 250 amb el Sant Andreu. Unes xifres que fan vertigen fins i tot per a ell, però també avisa que “hi ha Josu per estona”.
L’orgull de Josu Rodríguez
El davanter quadribarrat ha reconegut sentir-se molt orgullós de la seva trajectòria al futbol català: “Molt content, orgullós. No m’ho hauria imaginat mai. A la meva mare li deia que m’agradaria ser jugador de futbol professional com tots els nens i nenes que de petits ho volen ser i m’ha portat fins aquí. És un sentiment d’orgull per tota la carrera que porto i més per estar aquí, al Sant Andreu, que és casa meva“.
Encara hi ha Josu per estona
A punt de fer 35 anys, i després de tres etapes al Sant Andreu, Josu encara es veu amb corda. Aquesta és la seva vuitena temporada amb la quadribarrada i vol seguir-hi durant moltes més: “Al gener faré 35 anys i em veig bé físicament. Fins que em vegi bé per competir en aquesta categoria, a mi m’agradaria seguir alguns anys aquí, a Sant Andreu, i retirar-me aquí. No soc dels que s’arrossegarà pels camps i buscarà almoina en algun club. Després de marxar-me al Terrassa i tornar per última etapa a Sant Andreu és el moment d’acabar aquí la meva carrera i de moment hi ha Josu per estona”.
Moments bons i dolents amb el Sant Andreu
Josu ha viscut moments únics amb el Sant Andreu, com els títols de la Copa Catalunya o la Copa Federació. També l’eliminatòria de Copa del Rei contra l’Atlètic de Madrid i aquell partit mític al Metropolitano, però si ha d’escollir-ne un, aquest seria el dia de l’ascens a Salamanca. Pel com i pel que ha significat. Però Josu també en destaca els dolents: “Els dolents s’han de destacar perquè ens ha costat molt portar el Sant Andreu fins a on és ara. Crec que està en el seu millor moment dels darrers anys perquè teníem un grup molt bo, un autèntic equipàs, però no aconseguíem mai pujar a l’etapa amb el Mikel Azparren d’entrenador, però aquells moments també es recorden positivament. Si n’he de destacar un, seria el de Salamanca per tot. Per la meva situació personal, per com va arribar l’equip, les adversitats… va ser una autèntica bogeria pujar allà i crec que amb la inèrcia que portem d’aquell partit ara estem fent les campanyes que estem fent. Són dos anys molts bons i hem de continuar amb aquesta inèrcia positiva“.
José Miguel Morales, el repte de Josu
Amb 250 partits, Josu n’està a 25 d’igualar el quart jugador que més cops ha vestit la samarreta del Sant Andreu: José Miguel Morales. L’exporter en va disputar 275 partits i Josu es veu amb cor d’aconseguir igualar-ho aquest mateix any: “És el meu objectiu. Parlant amb ell li vaig fer la conya. És una llegenda del nostre futbol català. Em queden 25 partits. Vull ser el que més partits hagi jugat, però és anecdòtic. Jo el que vull és ajudar l’equip, jugar si m’ho mereixo i en aquest cas aprofitar les meves oportunitats. Aquest any m’ha tocat començar amb un rol una mica secundari i ho estic acceptant com puc. No és fàcil, però jo entreno molt bé i tinc ganes i il·lusió per seguir entrenant i jugant per ajudar l’equip i això és el més important.”
Castelldefels i Villarobledo, dos hat-tricks a la memòria de Josu
El 22 quadribarrat té dos partits gravats a foc a la memòria: contra el Castelldefels i contra el Villarobledo: “El partit de Castelldefels va ser especial. Vaig fer un hat-trick i a sobre em va sortir el que feia molt de temps que buscava, que era marcar des del mig del camp. També recordo el dia de la Copa Federació, jo era molt jove, tenia 21 anys i vaig fer un hat-trick contra el Villarobledo i em vaig sentir un jugador una mica important.”
