JORDI SANS, exjugador de waterpolo "Sempre he dit, i amb orgull, que em dic Sans, vaig néixer al barri de Sants, em vaig formar esportivament i laboralment al barri de Sants i, a més, vaig tenir la sort que em van escollir pregoner de les festes de Sants. 'Visca Sants, visca les seves festes i visca tots vosaltres'. L'únic que puc dir és que per mi, el meu barri significa tot i de Sants no em mourà ningú. La meva infància va estar com la de tota la meva família. Jo sóc el més petit de cinc germans i vam començar tots al barri de Sants, al Club Esportiu Mediterrani, que estava ubicat al carrer de Galileu. Allà és on passàvem totes les nostres hores d'esbarjo. Quan decideixes prendre-t'ho professionalment has de prendre a vegades decisions complicades. Deixes d'estudiar i et dediques més a jugar i això és un risc important. En aquest cas, a mi em va sortir bé. He tingut la sort d'estar, amb el meu esforç, a cinc jocs olímpics. Puc recordar els de Los Angeles perquè van ser els primers, però Barcelona va ser absolutament increïble. Com a moment més dolç, quan parlo d'aquesta piscina, recordo la Copa del Rei que vam guanyar i que, de fet, ha sigut l'única que ha guanyat el club. I com a menys dolç, també et puc dir que la final de la Recopa, no va ser en aquesta piscina, però sí amb el Club Esportiu Mediterrani, em van donar un cop de puny i em van trencar la mandíbula per dos llocs. Hi continuo tenint molta relació perquè sempre ha sigut un club que m'ha ajudat moltíssim. És el club del meu barri i dissabte sí, dissabte no, si m'ho permet la meva feina, vinc a veure els partits del Club Esportiu Mediterrani. Per tant, sóc un aficionat més del club."
