Setmana de comiats a l’Espanyol. Després de les marxes de Diego López i David López, ara li ha arribat el torn a Dídac Vilà. El lateral ha dit adeu al club blanc-i-blau i reconeix que marxa orgullós, però que és un moment trist ja que no podrà tornar a defensar els colors de l’Espanyol.
Emoció continguda de Dídac Vilà
L’acte de comiat de Dídac Vilà de l’Espanyol ha començat amb unes paraules d’agraïment per part del director general del club, Mao Ye. Per ell, “aquest acte d’avui no és un comiat sinó un fins sempre”. Una expressió que s’ha reforçat amb l’entrega de la insígnia del club i una samarreta amb el dorsal 192, el número de partits que el lateral ha jugat amb el primer equip de l’Espanyol.
Després ha pres la paraula el jugador. Ho ha fet per llegir el que ha definit com “el discurs més difícil de la meva vida” i en què ha agraït a tothom, des del president Cheng fins als mitjans de comunicació, “per fer-me el dia a dia més fàcil”.
Tot i l’emoció, el lateral ha pogut mantenir les llàgrimes i ha assegurat “que és un moment trist perquè no podré defensar més aquests colors. Però marxo amb orgull després de 16 anys en el club de la meva vida i al qual ara seguiré des de la graderia com un aficionat més”.
Respecte al seu futur, ha dit que encara no té decidit on jugarà la pròxima temporada. De fet, “el meu futur no el tinc clar. Estic obert a totes les opcions i decidirem en els pròxims dies la meva família i jo”.
