Andrea Porta ja és una de les llegendes del futbol català, juntament amb la seva companya inseparable d’aventures, la seva bessona Pili Porta. Després de 27 temporades darrere una pilota, gairebé 30 anys, el camí arriba a la seva fi: penja les botes. Una vida dedicada al futbol, lluitant, com a dona, per fer-se un lloc en un món que semblava únicament maculí i avançant sense referents femenins, ara s’acomiada dels terrenys de joc havent-se convertit en un mirall del qual poden aprendre les generacions presents i futures.
Des de betevé hem volgut fer un repàs de la seva trajectòria per grans equips com el Lleida Esportiu i el Llevant les Planes, i una dècada vestint la samarreta de l’Europa.
La trajectòria d’Andrea Porta pels camps de Catalunya
El camí va començar al seu poble, Linyola, on ella i la seva bessona van ser les pioneres, sent les úniques nenes en un club amb només equips masculins. “Ens coneixien a tots els camps, perquè érem dues nenes en un equip ple de nois”, explica entre rialles Andrea Porta. Després van arribar el Lleida Esportiu i el Llevant les Planes, gaudint un any de jugar a Primera Divisió en unes condicions molt allunyades de les actuals. I quan va acabar la temporada, l’Europa va apostar per incorporar-la a ella i a la Pili a les seves files, una decisió que va canviar la trajectòria de les bessones Porta. Després de 10 anys vestint l’escapulada, i amb el braçal de capitana, Andrea Porta marxa deixant el club on es mereix, a Primera RFEF, després d’un ascens històric.
Aquesta jugadora, considerada l'”alma mater” de l’equip, ara seguirà, com una aficionada més, el gran futbol desplegat per les jugadores de Bacardit des de la graderia del Nou Sardenya.
