Segons el primer edubaròmetre de famílies de la Fundació Bofill del mes d’abril passat, el 47 % de les famílies catalanes enquestades ajuden cada dia els seus fills amb els deures.  Un 34 % ho fa una vegada a la setmana i un 12,5 % no ho fa mai o gairebé mai. Si ens fixem en l’educació primària, un 54 % dels pares afirmen ajudar els fills cada dia, una xifra que baixa al 41 % en el cas dels pares d’alumnes d’ESO. D’aquest mateix estudi es desprèn que més del 92 % dels pares comenta cada dia amb els petits com els ha anat el dia a l’escola i un 62 % llegeix o els motiva a llegir gairebé cada dia. Una de les conclusions principals del baròmetre és que les famílies catalanes enquestades acompanyen majoritàriament l’escolaritat dels fills amb pràctiques quotidianes que afavoreixen l’èxit escolar. N’hem parlat amb els nostres convidats.

Jaume Blasco, analista de polítiques públiques i autor de l’informe Jaume Bofill Com t’ha anat avui l’escola? Què funciona en l’acompanyament familiar a l’escolaritat,  explica què fem malament els pares i què hem de fer millor:

Per Sílvia Blanch, doctora en psicologia. Investigadora de l’Equip de Recerca sobre Infància i Família de la UAB, els pares controladors exerceixen massa pressió sobre els fills:

Javier Chavanel, tresorer de la FAPAES (Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària) i de l’AMPA de l’Institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet, recomana educar en el fracàs:

Són necessaris els deures?

Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, assegura que els deures no haurien d’existir, ni en la primària ni en la secundària:

Segons va assenyalar l’OCDE (Organització pera la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) en un estudi del 2012, els alumnes espanyols de 15 anys estan entre els que tenen més deures: 6,5 hores a la setmana, quan aquest organisme aconsella que els alumnes d’ESO no en facin més de quatre hores setmanalment. A Itàlia els estudiants de secundària dediquen gairebé nou hores a la setmana a fer deures. A l’altre extrem hi ha Finlàndia, on no n’arriben a fer tres, d’hores.

Pots veure aquí el debat sencer: