Amb la periodista Txell Esteve i la Cristina Sánchez, sociòloga, experta en gènere i professora de la Universitat de Girona, analitzem com sovint es confon l’amor romàntic amb l’assetjament i com canvia la nostra mirada si és un home qui emprèn l’acció o és una dona. També parlem del paper dels mitjans de comunicació a l’hora de perpetuar els rols de gènere, i quina ha estat la influència del cinema, la publicitat i la música en el que entenem com amor romàntic.
Sota el títol de ‘Querida chica del tramvia’, la carta, entre altres coses, deia això:
“Me sorprendí a mí mismo en el momento en que me di cuenta de que no podía apartar mis ojos de ti”.
“Pude observar que no tuviste un buen fin de fiesta. Pero aún así estabas preciosa. Dicen que cada momento de búsqueda es un momento de encuentro”.
“Me gustaría haber reunido el valor de sacarte del infierno que estabas pasando y alegrarte la noche”.
“Ojalá te hubiera tendido mi mano. Solo quería sacarte una sonrisa y llevarte a cenar. Te estoy buscando desde el momento en que te vi”.
