Abaixar les persianes per dir adeu no és agradable, i encara menys, quan allò que s’acomiada és el comerç de proximitat i el teixit de barri. És la sensació que han tingut els veïns de Sants que aquest dissabte quan han entrat per última vegada a la llibreria La Inexplicable, del carrer de Galileu.
L’establiment tanca definitivament les portes després de sis anys obert al barri i ho fa amb la sensació “d’haver fet militància”, explica la propietària, Glòria Arquillo. “Ens van dir que estàvem boges quan vam voler obrir la llibreria”, confessa rere el taulell i entre caixes amb llibres, perquè el projecte va néixer com “una llibreria de barri que aposta pels llibres de fons, per tenir en compte les dones escriptores i donar-los visibilitat“.
“Perdo la meva llibreria de confiança”
A la tristor de la Glòria Arquillo, que es queda amb el consol d’haver-se relacionat amb tota la gent que ha conegut aquests anys, s’hi afegeix la sensació de clients i veïns. Aquest dissabte alguns han aprofitat per comprar els darrers llibres, conscients que amb La Inexplicable “es perd un projecte especial, i això no és bo per al barri”, explica la Cristina Martínez, acabada d’arribar a Sants. L’Elisabet Ferriol n’opina el mateix, amb més vivència al veïnat. Reconeix que amb el tancament ara no sap a quina llibreria anar perquè era la seva “llibreria de confiança“.
Amb tot, l’establiment s’acomiadarà dels veïns aquest diumenge, amb una festa que, almenys, farà visible els lligams teixits durant els sis anys que la llibreria ha estat oberta.
Un projecte de dones pensat per a dones
La Inexplicable volia reivindicar les escriptores i tractar amb més profunditat temes socials concrets a través de la tria de llibres que hi havia a la venda, o bé a través de les activitats programades a l’establiment.
Glòria Arquillo apunta que “tot plegat era un projecte ben pensat” que per causes diverses “no ha acabat de funcionar”. Malgrat tot, lamenta que “més enllà de ser notícia quan vam obrir o ara que tanquem, les activitats que hem programat han passat desapercebudes“. Aquesta afirmació queda com l’últim element de reflexió o de debat a La Inexplicable: és possible fer de la cultura i del pensament alguna cosa quotidiana, si no li donem temps de maduració?
