“Has d’obrir una granja per a la Carmencita”. El pare de la Carmen Monfort tenia clar que al carrer de Morales, a tocar de la Colònia Castells a les Corts, hi feia falta un bar per servir a tots els treballadors de les fàbriques. El 1973 van obrir Cal Bonete i avui, 50 anys després, la Carmen ha confirmat que tanca i que posa el local a la venda.
La notícia ha caigut com una llosa entre els clients que estimen la cuina i la manera de fer de la Carmen. El Pere Martín, el Jordi Prat, el Francesc Falcó i el Jordi Font són assidus de Cal Bonete des de l’any 1982. Aleshores van entrar a treballar al Departament Tècnic de Catalunya Ràdio, que té els estudis ben a prop: “Teníem dues hores per dinar i veníem aquí i menjàvem ràpid per poder jugar al dòmino”, recorden.
“Una cuina senzilla però bona”
Dels plats de la Carmen no en saben triar un: “La tripa, la vedella, l’arròs, les sardines… és una cuina senzilla però bona”, diu el Pere, que periòdicament es retroba a Cal Bonete amb els companys, ara ja jubilats. La Carmen els diu que no han canviat gens en tots aquests anys. I el que no ha canviat és el bar: manté taules, cadires, rajoles i tota una estètica que transporta a un model de bar en clar perill d’extinció a Barcelona.
“Costa trobar bars i bodegues de tota la vida. Trobaré molt a faltar el cap i pota de la Carmen”, ens diu un client que treballa en un negoci just davant del bar. “Som els primers a aixecar la persiana cada matí. Vinc aquí, prenc cafè i xerro amb la Carmen”. Mentre li serveix un tall de truita de patates entra al bar una altra clienta. És jove, diu que fa un mes que treballa a una empresa d’allà a la vora: “Quan vaig entrar [a la feina] tots els companys em van dir que havia de venir aquí a buscar l’entrepà. És tan maca la Carmen!”.
14 de novembre: una copa de cava amb els clients fidels
Amb tots aquests clients la Carmen vol fer una copa de cava de comiat el 14 de novembre. “Això no ho diguis gaire, que tampoc no vull que hi hagi gaire enrenou!” La notícia del tancament ha corregut com la pólvora: “El primer a dir-ho va ser el periodista Guillem Sánchez, és client habitual i quan l’hi vaig dir va fer un escrit preciós a Instagram que em va fer plorar!”. Des d’aleshores molts mitjans s’han interessat per la notícia: “No m’hauria imaginat mai que hi hauria tanta expectació. Estic sorpresa, però contenta!”.
La decisió de plegar no ha estat fàcil: “Trobaré molt a faltar el contacte amb la gent”, diu mentre no pot deixar de plorar. “Hi ha persones que em veuen més a mi que a la família. Hem compartit moltes coses, els he donat els consells que he pogut. Això sí que ho trobaré a faltar”. Tot i així la decisió és ferma: “El meu marit em necessita i no puc amb tot. Hauria continuat dos anys més però tot a la vida ha de tenir un final”.
