Pedralbes va continuar sent el barri més ric durant el 2013, amb la major renda per càpita ( 243,9). El van seguir les Tres Torres (224) i Sarrià (196,1). A l'altra extrem de la balança, hi trobem la Trinitat Nova (38,5), el més pobre de la ciutat, seguit de Vallbona (41,7) i Ciutat Meridiana (43,2). Amb aquestes xifres observem com les rendes més altes són fins a sis vegades superiors que les més pobres. Segons l'informe, la classe mitjana és el grup de població majoritari a la ciutat, representa el 44,3% de la població. La crisi ha disparat el nombre de persones que pertanyen a la classe més vulnerable: si fa set anys representaven gairebé el 22%, durant el 2013 van arribar al 41,8%. Per la seva banda, la classe alta disminueix del 19,8% al 13,9%. Ara bé, augmenten els ciutadans amb rendes més altes en tres punts. L'augment de les desigualtats entre barris és evident. Si als més afectats, al districte de Nou Barris, la renda mitjana és d'uns 10.540 euros l'any, als més rics, a Sarrià - Sant Gervasi, arriba als 35.000 euros. Des del consistori destaquen que aquestes diferències s'han començat a frenar en els darrers anys. Tot i això, asseguren que es treballa per corregir la situació i, precisament, el districte de Nou Barris és on es concentra bona part de les ajudes econòmiques, un 20% del total. Segons l'informe, 52 dels 73 barris que hi ha a Barcelona no arriben a la renda mitjana de la ciutat, que és de 18.700 euros l'any.
Les rendes molt altes i molt baixes s’han incrementat a la ciutat en el darrer any, un fet que “accentua” les desigualtats socials a Barcelona. Ho revelen les dades del darrer informe de renda familiar disponible corresponent a 2013, que s’ha presentat aquest dilluns. Així les rendes molt altes passen de representar el 7,9% del conjunt el 2012 al 10,7% el 2013. Aquest increment va acompanyat d’un augment del nombre de ciutadans que té rendes més baixes, que passen del 14,9% al 17,8%.
La renda mitjana de les famílies del districte que es troba a la cua, Nou Barris, era el 2013 de 10.540 euros a l’any, mentre que la del més ric, Sarrià – Sant Gervasi, era de 35.020 euros. Malgrat això, l’informe mostra que l’increment de les desigualtats experimentat durant els últims anys ha començat a desaccelerar-se. El 2009 i 2010, el nombre de barris que no arribaven a la renda mitjana era de 53 de 73. El 2011 aquesta xifra va tocar sostre, quan el 76% dels barris no arribaven a l’indicador mitjà. El 2012 la xifra va ser de 55 i el 2013 baixa fins als 52.
Nou Barris, a la cua
El districte de Nou Barris concentra les zones amb rendes més baixes de la ciutat. Ciutat Meridiana abandona la cua dels 73 barris amb un creixement esperançador de renda (passa de 37,5 a 43,2). També creix la renda al Verdum (49,5 a 55,6) i Porta (60,5 a 61,3) i s’estabilitza a Can Peguera (53,1). Per contra, el nivell de renda experimenta fortes caigudes a Vallbona (52,6 a 41,7), Torre Baró (52,4 a 44,7) i el Turó de la Peira (56,4 a 51,6). També cau a la resta de barris del districte (Vilapicina i la Torre Llobeta, la Guineueta, Canyelles, les Roquetes, la Prosperitat i la Trinitat Nova, que desbanca Ciutat Meridiana com a barri més pobre de la ciutat.)
A l’altre plat de la balança hi ha els barris de Pedralbes (240,7 a 243,9), les Tres Torres (215 a 224) i Sarrià (189,8 a 196,1), que experimenten pujades de renda i encapçalen la llista de barris amb més recursos. Un ciutadà de Pedralbes té 6,3 vegades més renda que un barceloní que visqui a la Trinitat Nova.
El primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, ha explicat que el consistori “ha concentrat la majoria d’esforços” als barris de Nou Barris, on destina el 20% del total d’ajudes econòmiques. L’Ajuntament assegura que al 24% d’alumnes d’entre tres i 16 anys se’ls finança la beca menjador, i al districte s’apliquen l’11% dels plans d’ocupació. El 19% de la població d’aquest districte és atesa a través dels Serveis Socials, més de 30.000 persones.
La classe mitjana, majoritària
L’informe assenyala que la classe mitjana és el grup de població majoritari a la ciutat, ja que actualment representa el 44,3% del total de la població. Tot i això, la reculada d’aquest grup social és evident: el 2007 era del 58,6%. La crisi ha disparat el nombre de persones que pertanyen a la classe baixa: si fa set anys representaven el 21,7%, l’any passat van arribar al 41,8%. La classe alta passa de ser el 19,8% el 2007 al 13,9% el 2013.
Encara que la classe mitjana segueix sent majoritària a la capital catalana, les rendes baixes gairebé es dupliquen i ja en són gairebé tantes com les classes mitjanes. Segons ha definit Soldevila, Barcelona “és una ciutat de classes mitjanes”, tenint en compte que representen el 44,3% de la població, i ha augurat que l’informe de 2014 pot reflectir un augment de les rendes dels béns a causa de la reducció de l’atur.
El fet de mantenir les classes mitjanes estables malgrat la crisi “és gràcies a la gran inversió social de l’Ajuntament”, ha dit Soldevila, que ha afegit que Barcelona és de les poques ciutats que fan públics informes amb les diferències de renda dels veïns.
