Aquesta imatge, la del portacontenidors més gran del món fent escala al port de Barcelona, pot ser la metàfora de les ambicions que persegueix la infrastructura. Un port que vol ser capaç d'operar amb aquests tipus de vaixell i molt més. De fet, vol convertir-se en principal centre de distribució a la Mediterrània. Per això el pla estratègic per als propers cinc anys se centra a assolir objectius concrets com ara incrementar un 50% la càrrega transportada, fins als 70 milions de tones. També vol arribar als tres milions de contenidors, l'any passat no van arribar als dos, i preveu assolir igualment els tres milions de creueristes. Per aconseguir-ho, però, cal fer créixer la quantitat de contenidors que tenen origen o destinació fora de Catalunya, ara com ara aquestes mercaderies suposen una quarta part de la càrrega i esperen que el 2020 arribin a ser-ne la meitat. També s'hauria de captar càrrega de més lluny, i duplicar fins als 1.200 quilòmetres el radi d'influència geogràfica. SIXTE CAMBRA, president del Port de Barcelona. "Estem preparats per assolir reptes molt ambiciosos a mig termini. I estic convençut que estem alineats i units per aquest esforç i per aconseguir els objectius fixats." Uns objectius amb què la Generalitat s'ha compromès a alinear-se, malgrat que reclama que sigui en un marc de més autonomia i competència entre ports, també els espanyols. Una visió que contrasta amb la del president de Ports de l'Estat, José Llorca, més partidari d'un model de gestió portuari global. JOSÉ LLORCA, president de Ports de l'Estat "Els ports no són illes, estan integrades en un territori. No són res sense bona connectivitat. No són res des d'una planificació que supera la mateixa estratègia del port." SANTI VILA, conseller de Territori i Sostenibilitat "Dinàmiques reals de competència entre ports. Aquesta és la dinàmica. No entenem de bandes d'administracions (...) Tenir capacitat de competir en llibertat, sense llasts, sense càrregues, precisament, d'altres entorns menys competitius que, segurament no sempre han fet la feina." Vila també ha advertit a l'Estat que ningú no entendria que el 2015 no comencessin les obres per als accessos ferroviaris al port.

Cambra ha presentat aquest dijous el III Pla Estratègic del Port de Barcelona 2105-2020 i ha avançat que la instal·lació portuària pretén ampliar el radi d’influència dels 600 als 1.200 quilòmetres i aconseguir que la meitat de la carrega operada provingui de fora de Catalunya, una xifra que actualment és del 25%. L’objectiu de Sixte Cambra és ambiciós, convertir el Port de Barcelona en el principal centre de distribució de la Mediterrània. El III Pla Estratègic del Port de Barcelona 2015-2020 també preveu que la instal·lació rebi tres milions de creueristes d’aquí a cinc anys.

Gestió descentralitzada dels ports

La presentació del pla estratègic ha posat en evidència les diferències entre el model de gestió pel qual aposten el Govern espanyol i la Generalitat. Mentre que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, reclama un marc de més autonomia i competència entre ports, el president dels Ports de l’Estat aposta per un model de gestió portuari global.