Un dels 14 locals comercials afectats pel pla Amunt persianes és un dels últims negocis de reparació de màquines recreatives a Barcelona. Es diu Recanvis Bímac i el va fundar l’any 1981 —amb el nom d’Anpetronic— l’enginyer electrònic Pep Carreró. Ara que ja tenen data per marxar, el 30 de novembre a tot estirar, viuen amb neguit la recerca d’un altre local i el trasllat forçat. Esperant la mudança, entre caixes, s’apleguen desenes de màquines de tota mida i milers de peces i plaques electròniques de recanvi, algunes de les quals són, fins i tot, objecte de desig per a col·leccionistes.
Una de les poques empreses dedicades a la reparació de màquines recreatives
Des d’aquest local del carrer del Doctor Nubiola i Espinós en Pep es va especialitzar en reparació de màquines recreatives de tot tipus, sobretot “pinballs”, màquines de dards i, més tard, escurabutxaques, quan Antonio Montes en va agafar el traspàs amb un soci. L’electrònica, ja antiga, de l’interior d’aquests aparells no és un secret per a cap dels dos i s’han fet un nom fins i tot a l’estranger. Per això, el trasllat forçat els ha caigut com una galleda d’aigua freda: “Tothom ja sap on som i marxar d’aquí representa tallar tot, la història“. L’Antonio explica que “moltes empreses fabricants ja han donat per obsolets aquests tipus de jocs i només quedem nosaltres, marxar implicarà perdre aquesta clientela”.
L’espasa de Dàmocles, el 30 de novembre
L’Antonio explica que viu aquesta situació com si tingués una espasa de Dàmocles a sobre, donat que el temps es va escurçant i continuen sense local. De moment n’ha vist ja més de 15 i n’ha descartat moltíssims més. “Per a molts companys que tenen aquí local no serà difícil traslladar el negoci, però nosaltres ho tenim més complicat”. Els cal un local gran, amb magatzem de 150 metres quadrats i accés per aparcar camions i furgonetes que carreguen i descarreguen màquines recreatives.
Pel que fa a la resta de locals, alguns ja han fet la mudança, però la majoria continuen combinant el dia a dia del negoci amb la recerca de locals. A Recanvis Bímac, de moment, van omplint caixes per estar a punt per a la mudança, sense poder evitar un punt de nostàlgia. En Pep, ja jubilat, diu que quan el local abaixi la persiana definitivament serà com tancar una etapa de la seva vida. L’Antonio continua buscant local i afegeix que “ho vulguis o no ho vulguis el 30 de novembre haurem de ser fora, encara que sigui aquí, al carrer, amb els trastos”.
