(ACN) Més pisos compartits i menys llars unipersonals: aquesta és la tendència que mostra l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona 2020 en comparació amb la darrera enquesta d’aquest tipus, feta el 2017. Concretament, els pisos compartits o les “multillar”, com les anomena l’enquesta, passen de representar el 2,8 % del total de llars de la ciutat a ser ja el 3,5 %.
D’altra banda, disminueixen les llars unipersonals, que passen de representar el 27,6 % del total de llars l’any 2017 al 24 % actual. En total, la mostra de la darrera enquesta —feta entre el novembre del 2020 i el febrer del 2021— ha inclòs més de 10.000 habitatges de tots els districtes.
Augmenta el preu mitjà del lloguer
L’enquesta també constata que han augmentat les que viuen de lloguer, règim en què es troben el 40,1 % de les llars, enfront del 55,8 % que tenen l’habitatge en propietat. El 2017 eren el 38,2 % i el 57,6 %, respectivament. De manera paral·lela a la substitució progressiva dels contractes de lloguer de renda antiga, s’han incrementat els contractes a termini i, en conseqüència, ha augmentat el preu mitjà del lloguer a la ciutat. El cost mitjà és de 802 euros, un preu que oscil·la en funció de la zona, entre els 539 euros de lloguer a Nou Barris i els 1.107 a Sarrià-Sant Gervasi.
Baixa el risc de pobresa
El risc de pobresa ha millorat respecte a la registrada el 2017, que era del 23,8 %. Ara, el 21,7 % de la població barcelonina es troba en situació de risc de pobresa relativa, una xifra amb diferències molt evidents segons el territori. A Ciutat Vella s’eleva fins al 44 %, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi és de l’11,3 %.
El risc de pobresa relatiu afecta el 22,1 % de les dones i el 21,3 % dels homes de la ciutat. Els menors de 0 a 15 anys són el grup de població que presenta les taxes de pobresa més elevades, el 27,6 %, i gairebé quatre de cada 10 llars monoparentals de Barcelona també es troben en situació de risc de pobresa, el tipus de llar amb major risc.
També millora lleugerament fer front a una despesa imprevista
Una dada que millora és la relativa a la privació material severa, aquella que fa referència a la impossibilitat d’anar de vacances una setmana a l’any, no poder permetre’s disposar de vehicle o haver de fer front a una despesa imprevista de 700 euros, entre d’altres. En concret, un 6,9 % de les llars pateixen privació material severa, enfront del 7,5 % de les llars del 2017.
Malgrat una lleugera millora en algun indicador, el 36,3 % de les llars de la ciutat tenen dificultats per arribar a final de mes, i gairebé el 7 % té dificultats per atendre adequadament les necessitats dels fills.
