El cost de la vida es va apujar l'any passat un 2,4%, segons l'índex avançat de l'IPC. La majoria de contractes de lloguer de pisos inclouen clàusules per apujar cada any la quota segons aquest percentatge, però cada cop és més habitual que l'actualització no es faci automàticament, sinó parlant-ne abans entre propietari i llogater. JOSEP MARIA AGUILÀ, membre de la junta de govern del Col·legi d'Administradors de Finques "Pot ser que el llogater et digui: 'si vostè m'incrementa la renda en un 3% a partir del proper mes, no podré pagar-ho, a més a més perquè sé que en la mateixa escala hi ha pisos buits que demana vostè -inclús que és el mateix administrador- un import inferior al que jo estic pagant'." El preus van a la baixa en el mercat de l'habitatge i els propietaris renuncien a l'IPC abans de perdre un bon llogater. També els treballadors d'empreses amb dificultats accepten congelar-se el sou per garantir la continuïtat de tota la plantilla. Els sindicats ho qualifiquen de xantatge i intenten que les renúncies salarials no s'estenguin a empreses amb beneficis, perquè ho troben injust i perquè... CAMIL ROS, secretari de Política Sindical de la UGT "Si entrem en la dinàmica de congelar salaris, de reduir salaris, el que estem generant és una dinàmica de menys consum. Perquè jo tinc menys, jo puc comprar menys i, pel que pugui venir l'any que vé encara acabo comprant menys del que podria comprar. Per tant, estem limitant el consum." Com menys sous, menys consum: són faves comptades. L'actualització de salaris amb l'IPC serveix perquè l'equació funcioni també a la inversa, és a dir, que els sous pugin o baixin segons els preus de consum, però... RAÜL RAMOS, professor del Departament d'Econometria de la UB "Tampoc és del tot bo que tot es traslladi automàticament. Quan estem en un context en què la inflació és molt elevada, el fet que els sous creixin al mateix ritme que els preus el que és que tinguem més inflació. I en un moment com ara, de crisi de demanda, amb una demanda molt feble, si realment tot s'acabés congelant, entraríem en un escenari de deflació." Que salaris i preus fa temps que no creixen al mateix ritme ho demostra l'estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris que diu que, des que fa 10 anys es va implantar l'euro, a Espanya els sous han crescut un 14% i els preus, un 45%.
La pèrdua de poder adquisitiu per la contínua pujada de preus (inflació) és un problema al que tots els sistemes econòmics de la història han hagut de fer front. A Espanya, els primers índexs de preus es van començar a calcular el 1936, amb l’objectiu de poder actualitzar en paral·lel la renda de les famílies. Des de 1992, l’Institut Nacional d’Estadística publica cada mes l’IPC, el resultat estadístic d’analitzar allò que considera “el cistell de la compra” d’una família mitjana espanyola. Des del 1997 també es publica l’IPC armonitzat, que té en compte “el cistell” mitjà de les famílies europees. Hi pesa molt més, per exemple, el preu del lloguer de l’habitatge. El preu de les hipoteques no influeix en l’IPC perquè no es consideren despeses sinó inversions a llarg termini.
Però l’objectiu de l’índex de preus de consum tan sols és saber com estan evolucionant els preus. Traslladar els increments de l’IPC als sous o als contractes de lloguer de pisos, per exemple, no és automàtic, sinó que depén dels afectats. En el cas del lloguer, propietari i llogater poden decidir no aplicar l’actualització pactada per contracte. Pel que fa als salaris, més de la meitat dels convenis sectorials inclouen clàusules de revisió salarial condicionades a l’evolució real dels preus. Però en l’actual situació econòmica, moltes empreses no estan actualitzant els sous d’acord amb l’IPC. A més, aquest any s’ha congelat el salari mínim interprofessional (SMI) i els sous de tots els treballadors públics.
