(ACN) El poder adquisitiu de les llars catalanes no aconsegueix alçar el vol. Ja tocades per la crisi de la covid-19, ara les dades d’inflació rècord —els preus al país han crescut un 9,5 % al març— han deixat el poder de compra de les famílies molt per sota de les xifres del 2019. Els sindicats insisteixen que cal un “pacte de rendes” i exigeixen a les grans empreses “un exercici de responsabilitat“, després que aquest 2021 s’hagin tornat a repartir grans dividends.
Per la seva banda, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) continua defensant la contenció salarial perquè no s’entri “en una espiral inflacionista“, mentre que les pimes reclamen de forma urgent una intervenció en els preus energètics per evitar tancaments.
La postura dels sindicats és clara, i passa per defensar la capacitat de compra dels treballadors. Si bé reconeixen que un increment dels salaris proper al 10 % —coincidint amb les últimes dades de l’IPC— distorsionaria l’economia, demanen que l’augment dels sous permeti fer front a la pujada de l’IPC subjacent, que és l’indicador que no té en compte l’evolució dels preus energètics i dels aliments no elaborats. Aquesta taxa, molt menys volàtil que l’IPC, es va situar al 3,4 % al març, molt per sobre de l’objectiu del 2 % que busca el Banc Central Europeu (BCE).
“Essencial” incloure clàusules de revisió salarial
Per a la secretària de política sindical de la Unió General de Treballadors (UGT) a Catalunya, Núria Gilgado, és necessari buscar “un punt d’equilibri” per no perjudicar únicament els treballadors, “que són els que més estan pagant aquesta crisi”. “Al final, una empresa pot repercutir l’encariment dels béns en el preu del producte, però els ciutadans no disposen d’aquesta eina”, remarca. En aquest sentit, considera “essencial” que cada conveni inclogui una clàusula de revisió salarial que doti de més flexibilitat els salaris en episodis d’inestabilitat com l’actual. Segons les dades de la UGT, aquesta clàusula es troba tan sols en el 16 % dels convenis col·lectius de l’estat.
Com a darrera mesura, els sindicats també exigeixen una limitació en els beneficis de les grans empreses i en el repartiment de dividends en plena escalada de preus. “Recordem que les elèctriques van registrar beneficis astronòmics durant l’any 2021”, apunta el secretari de treball i economia de Comissions Obreres (CCOO) a Catalunya, Ricard Bellera.
Les pimes demanen “moderació” i mesures complementàries
Les petites i mitjanes empreses demanen “moderació“. “Si apliquem increments salarials molt alts, correm el risc d’equivocar-nos; indexar el creixement dels salaris a l’IPC faria inviable que moltes empreses puguin fer front a aquest augment”, assenyala el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. En la mateixa línia, la patronal de les pimes aposta per arribar “a un equilibri” i lloa el paper dels sindicats, tot destacant-ne la comprensió davant un escenari complicat per a moltes parts.
De fet, Pimec també proposa una pujada de salaris “més a prop de l’IPC subjacent”, tot i que afegeix alguns matisos. Segons Ginesta, l’increment dels sous hauria d’anar indexat a altres indicadors que tinguessin en compte factors com la viabilitat, la productivitat i la sostenibilitat de l’empresa. “El més important és garantir cadascun dels llocs de treball, perquè d’aquesta crisi n’hem de sortir amb el màxim nombre d’empreses“, indica.
La CEOE rebutja l’increment salarial
Després de conèixer les dades de l’IPC, la CEOE va emetre un comunicat en què indicava que era “especialment rellevant” evitar “un escenari en què l’increment de preus i salaris es retroalimentin”. “Si no, es produirien efectes de segona ronda que ens portarien a una espiral inflacionista“, va advertir la patronal de la gran empresa.
De moment, la CEOE i els sindicats continuen sense arribar a una entesa en l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que és el marc de referència dels convenis col·lectius. Des dels sindicats, però, consideren que la patronal haurà d’acabar cedint en algun punt. “Una part de la CEOE té bastant clar que castigar el poder adquisitiu dels treballadors és una mala solució; en una situació d’incertesa i amb riscos evidents en les exportacions, la demanda interna dona estabilitat”, apunta Bellera. “Penso que molts empresaris ho tenen clar, però altres estan ancorats en plantejaments d’altres èpoques i no entenen els riscos“, conclou.
