El camí perquè Catalunya tingui topalls al preu del lloguer ha començat. El govern català ha iniciat aquest dijous els tràmits per enllestir-ho, diu, al més aviat possible i ha anunciat al DOGC, el Diari Oficial de la Generalitat, els 140 municipis on vol i pot limitar el lloguer. Barcelona n’és un, i gran part de la resta són a l’àrea metropolitana. En total, concentren el 80 % de la població: 6,2 milions de persones. Les altres capitals de província catalana també hi estan incloses, així com moltes ciutats del litoral, entre les quals Mataró, Lloret de Mar o Sant Feliu de Guíxols.
A partir d’ara s’obre un període de 20 dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions i un cop resolt, la Generalitat ho notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, qui hi donarà el vistiplau final. Si no hi ha entrebancs, els 140 municipis seran declarats zones de mercat tensionat, tal com marca la llei estatal de l’habitatge. Això vol dir que són ciutats on no hi ha prou lloguer assequible i on els inquilins han de dedicar bona part dels ingressos a pagar un pis. Serà vigent durant tres anys i es podrà prorrogar anualment.
Quins són els requisits per considerar un municipi tensionat
Per establir que un municipi es pot acollir a la limitació dels lloguers s’han tingut en compte dos factors, que es poden donar per separat o alhora. El primer és que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30 % dels ingressos mitjans de les llars. El segon: que el preu de lloguer o compra de l’habitatge hagi experimentat un creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals per damunt del creixement acumulat de l’IPC de la comunitat autònoma. En aquest cas, es tindrà en compte la dada dels cinc anys anteriors a la declaració com a zona tensionada.
Quins topalls es fixen?
El lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual del contracte. I, a més, quan es tracti d’un gran tenidor, el lloguer no podrà superar l’índex de referència del preu de lloguer. Catalunya ja disposa d’un índex propi, que està actualitzat, plenament vigent i que es va fer servir per implementar la regulació dels lloguers que ja preveia la llei catalana. El Departament de Territori ja ha demanat al Ministeri l’homologació d’aquest índex català.
Es consideren grans tenidors les persones físiques o jurídiques propietàries de més 10 immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent-ne garatges i trasters. No obstant, la normativa obre la porta a considerar grans tenidors els titulars de cinc o més habitatges. En aquest sentit, el Departament de Territori iniciarà de forma immediata els estudis necessaris per aplicar aquesta rebaixa si és necessari.
