El govern espanyol ha tancat un acord amb ERC i EH Bildu per desbloquejar la llei d’habitatge, aprovada pel Consell de Ministres el febrer de 2022. És la primera que es fa en aquesta matèria i l’objectiu d’aquesta norma, és garantir l’accés a l’habitatge, especialment a aquelles persones més vulnerables.
L’actualització dels lloguers serà del 3 % el 2024
La nova llei deixa enrere l’IPC com a índex d’actualització dels lloguers. Preveu que aquest 2023, els lloguers podran pujar com a màxim un 2 % i de cara al 2024, un 3 %. A més, s’estableix que a partir del 2025 la referència serà un índex estable de preus de lloguer que s’haurà de crear, i que no permetrà increments superiors a l’IPC. Una altra de les novetats és que les despeses i honoraris immobiliaris sempre els hauran d’assumir els propietaris i no els llogaters.
Topalls de preus en els nous contractes
Una de les grans novetats és que també hi haurà topall de preu quan es faci un contracte nou de lloguer. S’establirà a través del nou índex de referència que s’ha de crear i que tindrà en compte la renda de la ciutadania.
Zones tensionades
Això s’aplicarà a les anomenades zones tensionades, més fàcil de determinar en el text actual que en l’avantprojecte de llei, que imposava més criteris. Cada comunitat autònoma o ajuntament podrà declarar una zona tensionada si hi ha escassetat d’habitatges a preus assequibles, és a dir, que el pagament d’un lloguer o una hipoteca no suposi més d’un 30 % dels ingressos, amb les despeses de subministrament incloses. També ho pot fer si el preu de la compra o el lloguer ha augmentat més de tres punts per sobre del que marca l’IPC en els darrers cinc anys.
Els grans tenidors: de 10 a cinc immobles
Un dels elements destacats és que les comunitats autònomes podran rebaixar la condició de gran tenidor. L’avantprojecte considerava que com a mínim, havia de disposar de 10 habitatges i ara, aquest topall es rebaixa fins a cinc immobles de propietat en zones tensionades. Els grans propietaris hauran de fer contractes de lloguer amb preus fixats en el nou índex que s’haurà d’elaborar.
Petits propietaris amb beneficis fiscals
Els petits propietaris, en canvi, podran accedir a incentius fiscals de fins el 90 % si rebaixen un 5 % l’import del lloguer. És el que preveu la nova Llei pel dret a l’habitatge, que també estableix rebaixes d’un 70 % en l’impost sobre la renda de persones físiques (IRPF) si el pis el lloga a joves de 18 a 35 anys. A més, si es fan obres de millora a l’immoble, la deducció pot arribar al 60 %.
Els propietaris que signin un contracte de lloguer de 10 anys o més podran esquivar la congelació de preus i augmentar un 10 % el lloguer a canvi de prorrogar el contracte.
Penalització per als propietaris de pisos buits
Per evitar l’existència d’habitatges buits i fomentar el lloguer, la Llei pel dret a l’habitatge preveu la possibilitat de penalitzar els propietaris d’aquests immobles amb un recàrrec del 150 % en l’impost de béns immobles (IBI). La ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha considerat “poc ètic” que hi hagi pisos buits quan hi ha tantes persones que necessiten un sostre. Aquesta penalització s’aplicarà a propietaris de més de quatre immobles desocupats en un mateix municipi durant més de dos anys.
Més habitatge protegit i més lloguer social
La nova llei d’habitatge estableix que un 30 % de les construccions sigui per a habitatge protegit i que, d’aquest percentatge, un 15 % es destini a lloguer social. L’objectiu de la mesura és ampliar el parc públic de pisos, com fan altres països europeus.
