(ACN) Els catalans estaven obligats a destinar de mitjana el 22,5 % de la renda per pagar el lloguer el 2023, la xifra més alta de la sèrie històrica, segons ha detallat la Cambra de Comerç en una roda de premsa aquest dimarts. Fa 20 anys, una família havia de destinar el 14,6 % dels ingressos a llogar un pis, vuit punts menys que ara. L’entitat, presidida per Josep Santacreu, ha exigit a les administracions que s’uneixin en un pacte de país per combatre aquesta “greu problemàtica”.

Està en joc el futur de l’estat del benestar, tot comença per l’habitatge”
Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona

El lloguer pren el relleu a la propietat

L’informe L’accessibilitat a l’habitatge a Catalunya diferencia l’evolució entre la compra i el lloguer de pisos. Segons els càlculs de la Cambra de Comerç, l’esforç econòmic per adquirir un habitatge s’ha mantingut estable durant els últims anys. En canvi, l’esforç que una llar mitjana ha de realitzar per accedir al lloguer ha crescut i està en màxims històrics des de com a mínim l’any 2001. Aquesta diferència és especialment rellevant perquè el lloguer ha pres el relleu a la propietat com a forma majoritària d’accedir a l’habitatge després de la crisi financera. 

Destinar més d’un 40 % dels ingressos a pagar un pis

Una altra de les dades que mostren l’agreujament de la situació dels lloguers és el percentatge de llars que destinen més d’un 40 % dels ingressos a pagar un pis, que se situa en una de cada cinc a l’estat espanyol. En canvi, en el cas dels pisos de propietat la taxa de sobrecàrrega és del 5 %. “Aquí hi ha el problema”, ha assegurat Rovira, que ha subratllat que “aquest diferencial tan gran només passa al Regne Unit i a Espanya”.

Segons Rovira, aquesta situació té “greus implicacions” com ara la polarització de la riquesa, l’endarreriment de l’edat d’emancipació i la taxa de fecunditat.

“Una situació d’urgència”

Santacreu ha exigit als diferents agents econòmics “que hi hagi un consens i un pacte a llarg termini que garanteixi un canvi”, ja que les famílies de Barcelona havien de dedicar el 30 % de la renda a comprar un pis el 2015 i la xifra ara s’apropa al 40 %. “És una situació d’urgència”, ha afegit.

Construir més habitatge accessible i millorar la xarxa de transport, algunes solucions

Entre les “solucions estructurals” que reclama la Cambra, hi ha:

  • Actualitzar els plans urbanístics.
  • Retallar els terminis per concedir llicències d’obra nova.
  • Cessió de terrenys públics perquè promotors privats hi construeixin lloguer assequible.
  • Impulsar la col·laboració entre administracions i inversors.
  • Establir més bonificacions fiscals perquè els propietaris demanin preus inferiors als del mercat.
  • Aprofitar els fons Next Generation per rehabilitar habitatges.

Pel que fa a la inversió pública en habitatge, demana que es focalitzi en els col·lectius vulnerables. L’informe també assenyala la importància de millorar la xarxa de transport, ja que el “grau d’interconnectivitat és molt inferior a Catalunya” que a països com França i Alemanya.