El Jordi Martí té 38 anys i en fa més de 12 que treballa com a comercial en el sector tecnològic. Com a conseqüència de la pandèmia, s’ha quedat sense feina per primera vegada en la seva vida i ja fa un any que és a l’atur. És el testimoni que ens explica a ‘reset’ la Maria Cinta Méndez.
Dos màsters i dues carreres
El Jordi ha explicat que va començar a estudiar Publicitat i Relacions Públiques, tot i que no la va acabar “per qüestions familiars”. Aleshores, va decidir “començar de zero” amb Ciències Polítiques perquè “volia una carrera que m’amoblés el cap”. Després, va fer un màster en relacions internacionals a la Pompeu Fabra i li queden “quatre dies” per acabar un màster MBA per la UPC.
De “fitxatge” a l’atur
L’empresa en què treballava abans de la pandèmia des de feia un any i quatre mesos el va anar a buscar i el va “fitxar com si fos un futbolista”, assegura. Però, amb l’arribada del coronavirus, “va començar a sobrar gent i els darrers en entrar vam ser els primers en sortir“. Malgrat tot, van mantenir una relació “cordial” i van arribar a un acord econòmic per l’acomiadament.
La importància del currículum
La principal recomanació del Jordi a tothom que busqui feina és invertir en un expert que els “professionalitzi el currículum“. Ell ho va fer i creu que això li va donar “un avantatge molt gran” perquè va saber “posar en paraules, en xifres i magnituds” coses que ell “no veia” i que poden ser importants per als responsables de la selecció.
La feina de buscar feina
El Jordi ha fet una publicació a Linkedin en què explica com afronta la recerca de feina. Diu que ho fa “com enfoco la meva feina, d’una manera metodològica” i subratlla la importància de “saber què dono, què vull i què venc“. Afirma que va voler “documentar” aquest procés a Linkedin perquè “molts companys que havien perdut la feina parlaven molt malament de les empreses, dels processos de selecció i dels caçadors de talent“.
Les empreses que no responen
En total, Martí ha optat a més de 300 ofertes de feina, de les quals només ha rebut una trentena de respostes. Per això lamenta la “falta de tracte humà de les empreses” que ni tan sols responen i “tenen els processos mig morts o s’acaben i no et diuen res”. El Jordi considera que això és “inadmissible” en ple segle XXI perquè és tan fàcil com “enviar un correu o fer una trucada“.
Mala experiència amb els “headhunters”
Una altra de les males experiències ha estat amb els “headhunters”. “Són xavals de 25, 26 o 27 anys que, pobrets, no saben el que fan“, diu Martí. Considera que els falta “experiència” a l’hora de tractar amb “gent de més edat” perquè “no saben on encaixar-te”. En el seu cas, explica, “et truquen i veuen que tens valor, però no saben ben bé què fer” i lamenta que “la seva voluntat de destacar els fa ensopegar i els fa fer la seva feina no tan bé com podrien”.
