La bodega Montse s’amaga tan sols uns carrers més enllà d’una via atrafegada pel turisme, la Rambla. En entrar-hi impressiona la intensa aroma de vi de bota que queda impregnada a la roba. És un dels antics cellers que, segons Josep Lluís Cots, fundador del Moviment en Defensa de les Bodegues de Barri, encara reuneix certes qualitats que el fan autèntic. Té més de 50 anys i conserva elements decoratius particulars: “Les neveres de fusta amb els tiradors, que fan un soroll característic, les botes de vi i que es pugui comprar el vi a doll”.
Fa 50 anys n’hi havia moltes més com aquesta a Barcelona. En Javier regenta l’establiment des del 1970 i veu lluny els anys d’esplendor del negoci. “Als anys 70 i 80 el local estava ple. Avui dia la feina està molt fluixa. Bodega que tanca, bodega que ja no s’obre més”, explica.
És la mateixa reflexió que fa la Maria Teresa, encarregada de la bodega Marín, a la Vila de Gràcia: “S’ha perdut molta clientela perquè les grans superfícies destrossen els preus. Si només fos bodega no podria sobreviure, se salva perquè també és bar.”
A la bodega Massana, a Horta, també s’han ajudat de les tecnologies. Segons en Carles de la Prida, l’encarregat, fa 10 anys “treballaves més sense fer res i la gent venia; ara t’has d’esforçar i potenciar, per exemple, les xarxes socials”. Tot i així, De la Prida no ha deixat enrere les tradicions. És de les úniques bodegues que mantenen la barreja, moscatell i cassalla, que se serveixen els mateixos clients.
Poques en queden que no s’hagin reinventat per fer ple ara que asseure’s a prendre un vermut s’ha tornat a convertir en tendència. Els nous propietaris de la bodega Carol, al Clot, han conservat l’estètica de l’indret, però han capgirat l’oferta. Ara proposen tot tipus de menjar i beguda a preus assequibles. Una fórmula que sembla que serà l’única que permetrà mantenir oberts aquests locals.
