La barreteria Mil és la degana de Barcelona. La cinquena generació familiar manté el negoci dels barrets des de fa més de 150 anys tot i la crisi econòmica i la pèrdua de popularitat d'aquest complement. MONTSERRAT OLIVERAS "No en tinc cap i a mi m'ha semblat sempre una cosa una mica exòtica. Però un cop comences a provar-te'ls la vertiat és que me n'he provat uns quants com si fossin per mi i he quedat encisada." JOSEP MALÓN "En una época, els 40-50 sí que es portava més. I llavors es va deixar de portar. Als pobles es portava boina, tothom portava boina." I és que aquí el perfil del client és majoritàriament adult. Els barrets més venuts són la pamela i ara els fedora, a l'estil de la màfia clàssica. Els compradors són fidels i acostumen a ser gent que sempre han vist els barrets de prop. LUCILA AGUILERA "Mi madre llevaba sombrerors y mi padre tambien. Siempre los he visto en casa. Yo los tengo lo que pasa es que me da un poco de verguenza a veces llevarlos porque no es muy habitual aquí ." SERGI CREUS, barreteria Mil "El que passa una mica amb la gent jove és que o els hi encanta i no tenen cap problema en portar el que sigui o són molt reticents. Sempre els hi fa una mica de cosa: Ui és que em veig raro. Sempre diem que és agafar l'habit, el costum." Un altre perfil de barreteia més moderna i dirigida a una clientela més jove és De Kap, a ple Raval. Va obrir fa 6 anys amb la intenció de trobar un espai de mercat diferenciat però la moda dels barrets no ha calat i acaben d'abaixar la persiana. XAVIER MANZANO, deKap "Aquest client va i ve. També hi ha la competència amb les botigues de gran consum tipus Inditex, Bershka, o els H i M que també tenen aquest tipus de producte més econòmic i fa que el nostre client, que tampoc és de diners, vagi a parar allà." Els responsables també culpabilitzen la crisi econòmica, el fet que els barrets no són un producte de primera necessitat i el menor poder adquisitu del jovent.
De tipus de barrets n’hi ha un munt: de copa, de bombí, la pamela o els fedora en són alguns. Però pel que fa a les botigues especialitzades a Barcelona es poden comptar amb els dits d’una mà. La més antiga, la degana de Barcelona, és la Barreteria Mil, situada al carrer de Fontanella a tocar de la via Laietana. Treballen en aquest local des de 1917 i abans, des de 1856, ho feien en una altra botiga ubicada al carrer de l’Hospital. Ara mateix el negoci el gestiona la cinquena generació familiar, però per trobar l’origen de tot plegat cal remuntar-se encara més enrere. Els seus avantpassats van venir d’Itàlia i ja venien barrets abans de tenir un local.
Aquesta barreteria és un dels comerços més antics de la ciutat i un dels pocs d’aquesta tipologia que sobreviuen el pas del temps. Dècades enrere, el barret era un complement popularitzat, però progressivament ha perdut terreny als armaris de les cases. Malgrat que el barret ha perdut importància, i tot la crisi econòmica, a la Mil sobreviuen gràcies en bona part a la clientela més fidel. Són gent que tota la vida han dut barret, perquè a casa seva els pares, les mares o els avis també en duien.
Entre els barrets més populars i venuts hi ha la pamela per a les dones i, en els darrers dos anys, els fedora, a l’estil de la màfia clàssica, entre els homes.
Desinterès dels joves
Si lluir un barret podríem dir que no està en plena moda, encara menys presència té aquesta peça entre la població jove. Els responsables de la Mil asseguren que entre el jovent no hi ha terme mig: o els hi agraden molt o els rebutgen.
Un bon exemple de la manca de demanda entre els joves és l’experiència de la botiga Dekap. Van obrir al carrer de Ferlandina, en ple Raval, ara fa sis anys, i acaben d’abaixar la persiana. Els responsables apunten múltiples factors com la crisi econòmica, el fet que el barret és una peça que no és de primera necessitat i a les modes dels joves, que en ocasions són efímeres. També en culpen la competència de grans empreses del món de la moda contra les quals no poden competir quant a preus.
