El Bar Neutral el regenta la família Oliveres des de fa quatre generacions. El Josep i el seu germà tenien un hotel a Vilanova i la Geltrú, però amb la Guerra Civil ho van perdre tot. Va ser quan va decidir venir a Barcelona i el 15 d’agost del 1942, amb el seu fill Francesc, van agafar les regnes del Bar Neutral.
L’únic bar de la postguerra que resisteix
El seu net, el Jordi, explica que en aquell temps al barri de la Sagrada Família només hi havia cinc bars i que aquest és l’únic que ha sobreviscut. Sembla que ja funcionava segurament des que es va bastir l’edifici, fa uns 100 o 110 anys. A la dècada dels 50 la família va tenir l’oportunitat d’adquirir l’immoble, però finalment van decidir només comprar el bar i dedicar-hi tot l’esforç per tirar-lo endavant. Ara el bar el porta el fill del Jordi, el Francesc, la quarta generació de la família al capdavant del negoci.
L’origen del nom del bar
La família que regenta el bar ha explicat a betevé que el nom, Bar Neutral, prové de les diputes arran de la figura del polític republicà Alejandro Lerroux. Estaven tips que hi hagués enrenou amb aquests temes i van decidir que al bar no es parlés de política, i així ha quedat.
El Jordi recorda haver sentit del pare i l’avi que anteriorment el bar s’havia conegut com a Can Bonastre, el nom d’un dels dos propietaris anteriors a l’arribada de la família Oliveras al negoci o Can Cisco, que era com li deien al seu pare. Els tres fills del Francesc l’ajudaven en el negoci, però al final va ser el Jordi qui es va quedar al capdavant.
Durant una època el bar no tancava mai
Abans d’agafar-lo la família Oliveras, el bar no tancava ni de nit ni de dia, i fins i tot hi havia hagut un petit tablao on feien varietats. Era un bar molt senzill i popular. Com que després de la guerra la gent feia molts torns, sempre hi havia ambient. El pare del Jordi ja va començar a tancar de tres a cinc de la matinada. Podia fer aquests horaris perquè la família vivia en un petit altell, que ara fa les funcions de magatzem.
Entrepans i tapes
Tot i que el primer dels Oliveras venia d’un hotel d’un cert luxe a Vilanova i la Geltrú, quan van arrendar aquest bar van decidir no dedicar-se a la gastronomia, probablement perquè després de la guerra la situació econòmica no era gaire favorable en un barri de treballadors com era aleshores el de la Sagrada Família. Per això mai no han fet menú, des del començament el van dedicar a tapes i encara en fan, cada dia, així com entrepans.
Pioners de les travesses
Durant el franquisme el bar era especialment conegut perquè s’hi jugava molt, especialment a les cartes i el dòmino, però també als escacs i altres modalitats. El Jordi recorda que quan era petit havien d’engegar un extractor industrial de tant de fum que s’acumulava al bar. També van ser pioners de les travesses, una activitat que han dut a terme fins al 2009. Fins i tot van construir una taquilla per despatxar les butlletes, aprofitant la remodelació integral del negoci que van fer l’any 1976. Conserven una placa en la qual se’ls reconeix aquesta activitat.
Estètica dels 70
Dels anys 70 es conserven molts elements, com la barra i les prestatgeries per desar-hi les ampolles, alçades sobre el taulell o el mural.
