La construcció al 22arroba ha tornat a aixecar el vol. El punt d'inflexió va ser el 2014, quan la zona va atreure més del doble d'inversió que un any enrere. I des d'aleshores, la tendència s'ha consolidat. Un exemple és aquest parc d'oficines, de 26.000 metres quadrats. El promotor va paralitzar-ne la construcció amb l'esclat de la crisi. Ara, nou anys després, l'acaba de reactivar i serà un dels primers projectes que tornaran a sortir al mercat sense haver tancat abans un contracte de lloguer. La raó: hi ha prou demanda i, al mateix temps, poc espai. ANTONI OLIVA, secretari de l'associació 22@Network "El 34 per cent de la demanda de grans empreses sí que està venint al districte. I és una demanda que cada vegada està tenint més dificultats en trobar superfícies de més de 2.500 m2. És a dir, grans superfícies s'estan esgotant." Alguna consultora ja ha posat data a aquesta desaparició d'espais: entre 2017 i 2018. I l'altra conseqüència és que els preus de les oficines s'han disparat. És el neguit dels veïns. Enfront de l'amenaça d'una nova bombolla, reclamen que l'Ajuntament no ho deixi tot en mans del mercat i hi intervingui. Volen que el carrer de Pere IV, ara en procés de transformació, esdevingui un eix no només urbanístic, sinó també d'activitat econòmica més pròxima al barri. SALVADOR CLARÓS, president de l'AV Poblenou "Potenciar l'economia productiva i també les petites i mitjanes activitats d'economia urbana, manufactures, empreses de petita manufactura urbana, serveis urbans, sobretot en l'entorn de l'economia social i solidària." També serveis socials, com aquests habitatges per a gent gran, intenten fer-se un lloc en el districte. Però el predomini d'oficines i hotels és aclaparador: representen un 80 per cent de les noves llicències concedides al 22arroba els últims tres anys.
Des de 2014, el 80 % de les llicències d’obres concedides per l’Ajuntament al 22@, tant per a projectes nous com per a reformes i ampliacions, són edificis d’oficines i hotels; en total, més de 100.000 metres quadrats. Un predomini aclaparador, per davant d’habitatges o altres usos, i un símptoma de la reactivació que va començar el 2014. Aquell any, les inversions immobiliàries al 22@ van créixer un 136 % respecte de 2013.
Si durant els anys més durs de la crisi els promotors només edificaven amb un contracte de lloguer assegurat prèviament, ara n’hi ha que assumeixen de nou el risc de posar promocions al mercat lliure un cop acabades. Un exemple és la segona fase del complex d’oficines Business Park, als carrers de Tànger i Badajoz, amb 26.000 metres quadrats. El grup promotor, Castellví, va paralitzar-ne la construcció amb l’esclat de la crisi. Ara, nou anys després, l’acaba de reactivar amb suport financer nacional i internacional. La raó: queden pocs espais grans i al mateix temps hi ha un gran interès d’empreses per instal·lar-se al 22@. “És una demanda que cada vegada està tenint més dificultats per trobar superfícies de més de 2.500 metres quadrats”, explica Antoni Oliva, secretari de l’associació d’empreses 22@Network. “De fet, les grans superfícies s’estan esgotant“, adverteix.
Aquesta falta de disponibilitat i la demanda creixent està tenint una altra conseqüència: els preus de les oficines s’han disparat. Enfront de l’amenaça d’una nova bombolla, l’Associació de Veïns del Poblenou reclama que l’Ajuntament “no ho deixi tot en mans del mercat” i hi intervingui. Salvador Clarós, president de l’entitat, vol que es potenciï “l’economia productiva i les petites i mitjanes empreses de manufactura, serveis urbans, i d’economia social i solidària”. Demanen també que el carrer de Pere IV, ara en procés de transformació, esdevingui l’eix d’aquestes activitats “més pròximes al barri”.
Segons dades de la consultora Cushman & Wakefield, el 22@ va atreure el 2015 el 18 % dels metres quadrats de noves oficines llogades a tot Barcelona. En total es van tancar 65 operacions en aquesta zona. Al març de 2016, un informe d’aquesta consultora xifrava en 135.000 els metres quadrats disponibles de sòl finalista, és a dir, llest per començar a construir. Tot i això, alertava que, tenint en compte la demanda, quedaven grans solars disponibles “per poc més d’un any”.
