Barcelona necessita un model propi a l’hora de muntar terrasses. És el que es dedueix de l’estudi encarregat pel Gremi de Restauració al despatx de l’arquitecta Benedetta Tagliabue, en què s’han analitzat les terrasses de diferents ciutats europees. L’informe conclou que les terrasses poden contribuir en gran mesura a la millora de l’espai públic i per això s’advoca perquè tant els restauradors com l’Administració local ho concebin així i treballin plegats per fer terrasses molt més atractives i en millor harmonia amb l’entorn urbanístic.
Es destaca que un passeig per les terrasses europees resulta “fascinant pel disseny i la qualitat”, que es podrien qualificar “d’autor”, materialitzades gràcies a la col·laboració dels sectors públic i privat. En aquest sentit, es demana una normativa municipal que permeti autoritzar la creació de terrasses singulars, “contràriament a la uniformització i estandarització que sembla promoure’s”.
Segons el Gremi de Restauració, una major flexibilitat permetria també que l’estètica de les terrasses s’adeqüi millor a la personalitat de cada establiment, tant gràficament com decorativa. A més, demanen també valorar la conveniència d’aixecar la prohibició absoluta de publicitat a les terrasses ja que això “en permetria una millor qualitat i conservació i, de retruc, de l’espai públic”.
De l’anàlisi de les terrasses a altres ciutats europees també es desprèn que existeix una major llibertat pel que fa a la distància que han de respectar amb altres elements de l’espai públic. Segons l’estudi, l’inici de l’aplicació de la normativa municipal durant l’any 2015 ha evidenciat que “les distàncies mínimes exigides són del tot disfuncionals i impliquen la pèrdua de taules i cadires en un 60 % d’establiments”. En aquest sentit es considera que seria preferible optar per un conjunt de distàncies de caràcter flexible i simplificar la llista d’elements urbans, que consideren “excessiu”.
Pel que fa a les façanes, l’estudi mostra que en les diferents ciutats europees, la majoria de terrasses estan enganxades a la façana, i l’espai de pas per a vianants es troba entre la terrassa i la calçada. Per garantir la mobilitat de les persones amb discapacitat visual la normativa actual obliga a deixar lliures les façanes i, per això, el Gremi de Restauració considera convenient que estableixi solucions quan l’amplada de la vorera o l’existència d’elements fixos de mobiliari urbà impedeix separar la terrassa de la façana. En aquests casos es proposa la instal·lació d’encaminadors per a persones amb discapacitat visual que dibuixin l’itinerari vorejant aquestes terrasses.
Respecte al volum, es considera que Barcelona és “una ciutat propícia a l’existència de terrasses de grans dimensions” i per aquest motiu es recomana que depenguin de criteris essencials com les característiques urbanístiques de l’indret. L’informe assenyala que cal que s’aposti per terrasses més atractives tant per als ciutadans com per als turistes i que aquestes puguin estar obertes durant tot l’any. Se suggereix, doncs, la incorporació d’elements de confort, com ara sistemes de calefacció o de tancament (jardineres, paravents). A l’estiu, quan augmenta l’activitat, el condicionament també milloraria, segons l’estudi, amb la possibilitat d’incloure mobiliari auxiliar, per facilitar un servei molt més àgil per part dels cambrers.
