Només una de cada 10 persones diagnosticades amb autisme és una dona. Són dades reals? Hi ha més homes que dones amb TEA? A Cup of TEA, l’Aspirina, la Raquel, la Maria i Umbra Nigra expliquen què vol dir ser dona i autista. Totes han tingut diagnòstics previs erronis, per desconeixement i la desinformació sobre com es manifesta el TEA en les dones. “Les dones tenim habilitats camaleòniques, tenim punts extra de camuflatge”, explica l’Aspirina, que té el diagnòstic des de fa un any, després d’haver passat per un psicopedagog per aprendre a socialitzar, una psiquiatra per tractar símptomes de depressió i una infermera que li deia que tenia un trastorn de conducta alimentària.
A mi no em van diagnosticar fins que tenia 17 anys, parlava massa bé”
“Jo mai he fet màsquing” i, tot i això, no em van diagnosticar fins que vaig tenir 17 anys, diu Umbra Nigra. El seu problema era que s’expressava molt bé, i això no quadrava amb l’estereotip de persona autista. A la Maria li van diagnosticar malament als sis o set anys”. Van dir que tenia TDAH però no era veritat. Fa poc em van fer la prova del TEA perquè volia saber què em passa i com em puc ajudar a mi mateixa. I aquí estic”.
Arriba un punt que no saps on comences tu i on acaba la màscara, inclús ara mateix estic enmascarant tota l’estona”
Per què és important el diagnòstic per a les dones amb TEA? El principal benefici és tota l’energia que s’estalvien deixant d’emmascarar-se. I tenir eines per ajudar-se a si mateixes.
Escolta el pòdcast aquí:
