“M’agrada dir que soc autista, no que tinc autisme, perquè això no és com tenir els ulls blaus. Soc autista i ja està”. Al pòdcast ‘Cup of TEA’, vuit joves autistes parlen del TEA en primera persona. La rigidesa mental i la falta d’habilitats socials són les dues característiques comunes de l’autisme, però el cert és que el TEA o trastorn de l’espectre autista afecta de forma molt diferent cada persona.
La sobre estimulació dels sentits: el “meltdown“
Les persones autistes tenen els sentits més desenvolupats, el seu cervell reacciona de forma explosiva als estímuls externs. Però també és cert que cada persona és diferent: a algunes els poden molestar molt els sorolls, a unes altres els colors estridents, les textures o els sabors, entre d’altres casuístiques. “Per mi, Sant Joan és un infern, i la sal de l’aigua del mar em molesta molt”. El cervell de les persones autistes no filtra els estímuls i els reben tots amb la mateixa intensitat: “És com quan a l’escola et diuen: subratlla el més important! I tu ho subratlles tot”.
“L’autisme és com una sopa: tu esculls els ingredients i la seva intensitat. Cada persona és diferent i no es pot generalitzar.”
Quan es produeix una sobre estimulació dels sentits, i arriben a la saturació, es produeix el que en anglès s’anomena “meltdown”, una crisi o col·lapse. La Raquel, que treballa de professora en una acadèmia d’anglès, afirma que de tant en tant s’ha de tancar en una aula on hi hagi silenci: “No era conscient del soroll que poden arribar a fer vuit nens petits en una classe”.
Les persones autistes pateixen pels altres, però no troben l’estratègia o acompanyament verbal que els altres esperen”
A la Raquel, diagnosticada d’autisme fa sis mesos, li van dir que no tenia empatia, però en canvi és una persona molt emocional i pateix pels altres. “El que passa és que una persona amb autisme no s’acosta a preguntar-li a una altra com està, sinó que espera que sigui l’altra persona la que li digui si està bé o malament”, afirma la psicòloga de l’IDAPP, Noemí Balmaña. Des que té el diagnòstic diu que és més feliç perquè ha deixat d’emmascarar el que li passava, en anglès anomenat “masking”.
Escolta el pòdcast aquí:
