Barcelona ha conservat un gran testimoni de les xemeneies industrials que a finals del segle XIX i començaments del XX fumejaven a la ciutat. El geògraf i investigador de la UPF, Brian Rosa, n’ha fotografiat 67, la meitat de les quals són al considerat com a Manchester català, el Poblenou.

Les instantànies es poden veure a l’exposició “Obeliscs industrials. Xemeneies/BCN” fins al cinc de juliol a l’espai Oliva Artés del MUHBA. La mostra convida a reflexionar sobre el significat de les xemeneies i el perquè de la seva conservació sense la resta de la indústria, un fenomen que no és tan habitual en altres ciutats.

67 xemeneies, com a mínim

El recull de fotografies no és exhaustiu. Rosa assegura que n’ha retratat moltes però en poden haver-n’hi més. La idea —explica— era mostrar com a Barcelona s’ha optat per conservar en la majoria de casos la xemeneia sola, sense la resta del recinte fabril, un fenomen que enlloc fora de Catalunya i Espanya ha estat tan generalitzat.

xemeneies-eix-bolivia
La meitat de les fotografies són dels barris del Poblenou, considerats com el Manchester català

Molt cares d’enderrocar

Gairebé totes les xemeneies de la ciutat es van aixecar entre els anys 1840 i 1950 i les més antigues són les dels vapors, com el Vapor Vell de Sants. Aquestes xemeneies són un reflex de la importància històrica de Catalunya en la producció tèxtil, mentre que les posteriors són el testimoni d’una producció més diversificada i de la generació d’electricitat.

Les transformacions tecnològiques van derivar en la deslocalització de la producció i van fer que bona part de les xemeneies quedessin obsoletes, tot i que en alguns casos la producció va romandre en els mateixos espais. En la majoria de les indústries, la xemeneia va continuar dempeus, per l’elevat cost que suposa enderrocar-les. As anys 80, amb la transformació de la Barcelona olímpica, es va obrir el debat de si conservar-les o no.

xemeneia-can-saladrigas
Xemeneia de Can Saladrigas, al barri del Poblenou

Les transformacions tecnològiques van derivar en la deslocalització de la producció i van fer que bona part de les xemeneies quedessin obsoletes, tot i que en alguns casos la producció va romandre en els mateixos espais. Fins que als anys 80, amb la transformació de la Barcelona olímpica, es a obrir el debat de si calia conservar-les.

Obeliscs industrials. Xemeneies /BCN” forma part d’un projecte de recerca de Brian Rosa a la UPF i està finançat per la Unió Europea. La mostra inclou fotos, mapes, taules rodones, visites guiades i tallers, on es convida el visitant a participar.