TEÓFILO UTRILLA, veí "Particulamente me parece fea. Ahora... tiene su encanto." Pocs veïns saben qui és l'autor d'aquesta obra. Les escultures van arribar l'any 1988 a Nou Barris per decorar la plaça de Francesc Layret. Són tres peces de ferro colat que representen una família. JESUSA GONZÁLEZ, veïna "Yo ahí no veo nada. Ni hombre ni mujer." Sense cap placa explicativa, molts veïns han decidit rebatejar aquesta obra. TEÓFILO UTRILLA, veí "No lo quería decir, pero exactamente, le dicen eso, sí. Los cojones del Francesc, sí." JOAN MARIANO, veí "Collons tenia aquest 'tio', eh, perquè s'hi veu que en tenia una mica." L'autor de l'obra és Jaume Plensa, un escultor reconegut internacionalment. Va projectar aquesta obra dins un basament d'aigua format per grans pedres amuntegades. Amb el temps, l'obra ha quedat totalment desvirtuada. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris "Com deia el nom, Escullera, havia d'anar muntada sobre un embassament que recordés aquesta zona del port de Barcelona. Quan l'Ajuntament va fer aquest embassament ja poca cosa tenia a veure amb l'escullera que s'havia pensat. Per acabar-ho d'adobar, després d'uns anys es va fer un pàrquing en aquesta plaça i es va expulsar a aquesta família." Els tres personatges van creuar el carrer i van quedar escampats entre la via Júlia i la plaça d'Àngel Pestaña. ALEJANDRO LEAL, veí "Cuando hicieron todo esto nuevo, colocaron una allí, y las han separado. Y ahora te aclaras menos." Mal col·locada enmig de parterres, no és estrany que l'obra de Plensa passi desapercebuda per a molts dels vianants de la via Júlia.

A finals dels 80, per decorar la plaça de Francesc Layret es va triar una obra del barceloní Jaume Plensa que havia de portar el nom d’Escullera. S’havia d’ubicar en un basament format per grans pedres amuntegades, com l’escullera del port. A sobre s’hi havien de posar tres peces escultòriques de ferro colat, la més gran de les quals, de quasi tres metres d’alçària, de tres tones. A l’hora de la veritat, però, el basament va resultar convencional i poc relacionable amb l’escullera que hi donava nom.

11 anys més tard s’hi van desplaçar les escultures, que van quedar col·locades en tres nivells diferents. La més gran, a la vorera del costat de mar de la via Júlia; les altres dues, enmig dels parterres d’herba que baixen cap a la plaça d’Àngel Pestaña. El parterre més gran queda separat dels altres per un mur de pedres assimilable en certa manera a una escullera, tot i que el títol original de les obres en bona manera queda ara desvirtuat.