MARI ÀNGELS ALCAIDE, Associació de Puntaires de Sant Andreu "Explica la història i les professores que hi va haver des del començament de la punta a Sant Andreu. Som ara unes 80-85 persones més o menys i ens reunim un cop cada mes. I podem fer ventalls, podem fer tapets, podem fer coixineres. Ara s'està fent, amb això de la punta contemporània, s'estan fent joies, colls, fan màscares... Són coses que s'havien anat perdent però ara tornen. Tens un patró que és un dibuix i has d'anar seguint el que et marca el patró. Pots fer punts diferents, poses els boixets que van en parella de dos en dos sense tancar el fil i llavors agulles de cap. Cada vegada que has de fer el punt, mig punt o el punt sencer has d'anar aguantant amb l'agulla. Aquest sorollet t'entra dins i t'agrada aquest sorollet dels boixets, és com una cosa suau, una musiqueta. Ara quan regales una peça d'aquesta a la gent li agrada, per això volem a veure si podem introduir a la gent jove perquè puguin venir aquí"
L’any 1983 dues dones van començar a fer puntes a la plaça d’Orfila. Un guàrdia urbà que passava per allà els va demanar què feien i elles, orgulloses, van respondre que fer puntes. Aquest va ser l’inici de l’Escola de Puntaires de Sant Andreu. Durant més de 20 anys, aquesta tradició s’ha anat forjant al districte i el 2002 es va crear l’Associació de Puntaires de Sant Andreu. Ara, perquè no s’oblidin els orígens ni la història d’aquesta tècnica, s’ha editat un llibre que repassa l’art de fer puntes.
