Les xarxes socials van tenir un paper molt important durant els atemptats. Les persones que eren a la Rambla van ser els primers a informar de l’atropellament, alhora que es van convertir en els reporters gràfics del moment. Molts van gravar imatges molt dures. Aquestes fotografies i vídeos van començar a circular sense filtres per les xarxes socials, i van fer obrir el debat sobre què es podia publicar i què no.
Segons el catedràtic en ètica periodística Norbert Bilbeny en fets tan complexos d’explicar com els atemptats de la Rambla i de Cambrils, els periodistes són com un equilibrista passejant sobre un fil molt prim. D’una banda, han de tenir present el dret a la informació dels ciutadans, però de l’altra, també han de tenir present el dret de la intimitat de les víctimes. Uns factors que de vegades entren en contradicció i xoquen.
Bilbeny assegura que la feina del periodista és saber informar sense oblidar els drets de les víctimes. Remarca que creu que és necessari ensenyar imatges, però que es pot fer sense que es vegin rostres o escenes denigrants. “Sobretot cal protegir la dignitat de les persones, no ensenyar ni el dolor ni la mort” sentència Bilbeny, que assegura que s’ha d’evitar espectacularitzar la informació.
El professor de nous mitjans de la UPF Josep Maria Ganyet afirma que “utilitzar tot el que et ve de Twitter amb una etiqueta, els comentaris sense filtrar, imatges, vídeos sense verificar i passar-ho a la tele crec que és una irresponsabilitat.” Però no té gaire clar com s’ha d’actuar. Ganyet afirma que un primer moment va ser molt crític amb les imatges que van publicar alguns mitjans de comunicació. Però afirma que amb una mica de perspectiva no ho té tan clar. Posa d’exemple de la foto d’Aylan, el nen ofegat en una platja de Turquia mentre intentava arribar a Europa com a refugiat. “Ara s’ha convertit en un símbol i en el seu moment ens va semblar molt bèstia que es publiqués” sentència Ganyet.
Però en dies tan complicats com el 17 d’agost, la rapidesa amb què s’ha d’informar també és un condicionant. Ganyet la qüestiona: “Quan estàs en estat de xoc i amb actes molt emocionals com ara aquests, tendeixes a ser molt impulsiu i donar informació no contrastada”. Però recorda que la feina dels periodistes és perdre uns minuts per reflexionar i contrastar tot el que va arribant, per no afegir més soroll. A més, afirma que “és més fàcil fer un clic i compartir aquella informació, que comprovar si la notícia és veraç”.
