La crítica va ser unànime fa quatre mesos quan es va estrenar 'Pedra de tartera' a la Sala Petita del Nacional: una adaptació encertada d'una gran novel·la, magistral direcció i excel·lent treball d'interpretació. Molt en particular el d'Àurea Màrquez encarnant la protagonista absoluta: la Conxa. 'Pedra de tartera' explica cinquanta anys de la vida de la Conxa resumits en un encadenat ininterromput de petites escenes. Des que els pares, massa pobres, l'envien a viure amb els oncles, fins que es casa, té fills, perd el marit a la guerra civil i deixa la terra per anar a Barcelona. La història, amb la misèria, la guerra i el franquisme passen pel damunt d'un personatge resignat a sotmetre's. La Conxa se sent talment com una de les pedres de tartera amuntagades de l'escenografia. ÀUREA MÀRQUEZ, actriu 'La dona té molt poca capacitat d'acció, de decisió...Està tancada a les quatre parets de casa. És una mica, en aquell temps, una mena de moneda de canvi'. Dificultat afegida per als intèrprets va ser la decisió de la directora pel que fa a la llengua. Una lingüista va exercitar en els actors i actrius, cap d'ells pallarès, una parla nord-occidental propera a la que es parla en les dues comarques del Pirineu. En aquestes dates havia de ser en cartell 'Desaparecer', amb Juan Echanove, sota direcció de Calixto Bieito, que finalment es veurà durant el Grec. Amb un 91% d'ocupació i 15.000 entrades venudes durant la seva estada, aquest hivern, a la Sala Petita del TNC, 'Pedra de tartera' era una candidata idònia per omplir aquest buit.
