Fa temps que Joan Manuel Serrat amb prou feines concedeix entrevistes. Ho fa molt rarament i, fins i tot en el seu comiat dels escenaris, no ha estat una excepció. Ara bé, al llarg de la seva carrera, betevé li ha pogut fer diverses entrevistes en profunditat, com la que el va dur l’any 1998 a recórrer la ciutat en cotxe. “M’heu dit aquí per fer-me plorar”, va exclamar l’artista quan van passar per la que va ser la seva casa d’infantesa, al Poble-sec.
L’entrevista es va fer després d’una llarga gira per Llatinoamèrica, quan Serrat tornava a ser a la seva ciutat, Barcelona, per preparar el que seria el seu 26è disc: Sombras de la China. Una gravació en què betevé va ser testimoni directe perquè va col·laborar en els continguts extra del disc i en el videoclip d’un dels principals temes: ‘Dondequiera que estés’.
Serrat, un artista “a l’antiga”
Ja llavors confessava el veritable motiu de no haver parat de gravar discos en tota la seva carrera (el Sombras de la China era el número 26). És l’excusa, va dir, per poder tornar a pujar als escenaris. “Soc un artista a l’antiga, m’agrada molt més l’escenari que l’estudi”, va explicar. “Escric cançons per poder recuperar el contacte amb la gent, els llocs, les olors…”. Serrat també es va definir com “un escriptor de cançons” i va comparar la seva feina amb la d’un poeta: “Com els poetes, has d’aconseguir que les teves cançons siguin com un dit que s’introdueix entre els forats i les costelles de la gent i arriba a l’ànima”.
Com els poetes, has d’aconseguir que les teves cançons siguin com un dit que s’introdueix entre els forats i les costelles de la gent i arriba a l’ànima”
