En Victor Álvaro es mira l'assaig amb cura. A l'octubre, la companyia Gataro presentarà un dels plats forts de la temporada de l'Almeria Teatre: 'Flor de nit, el cabaret'. Després de 22 anys, el musical ideat per Dagoll Dagom torna als escenaris, però aquest cop amb un aire diferent. VÍCTOR ÁLVARO, director escènic "Un punt de vista suposo més gamberro, més fresc que tota una història dramàtica. El cabaret et crea aquesta distància entre el personatge, l'intèrpret i els espectadors. És un joc diferent que espero que sigui més 'xispós'." Com en tots els espectacles de Dagoll Dagom, la música hi té un paper fonamental i, en aquest cas, la reducció de l'orquestra a només tres músics afavoreix que la coreografia sigui cabdal. BEÀLIA GUERRA, actriu i coreògrafa "Allunyar-nos una mica de la coreografia de musical de 'viva el espectáculo' i anar a buscar un moviment més personal, imaginant-nos que aquests personatges estan vivint aquell moment difícil de Barcelona." Un dels atractius afegits que presenta aquest 'Flor de nit' és la presència de la cantant catalana Beth, encarregada d'encarnar la Rosa, una dona d'origen obrer que protagonitza un triangle amorós. BETH RODERGAS, actriu i cantant "Poder formar-ne part, poder fer aquesta adaptació i en el meu cas tenir a més el paper de la Rosa, és un caramelet. És un bombó que no podia dir que no, em venia molt de gust i estic superil·lusionada." Tot i tenir el punt desenfadat propi del cabaret, l'espectacle respecta la vessant més històrica d'aquest drama basat en la Barcelona dels anys previs a la Guerra Civil. L'estrena serà el 6 d'octubre.
Després de 22 anys, el musical ideat per Dagoll Dagom torna als escenaris, però aquest cop amb un aire diferent. “Més gamberro, més fresc que tota una història dramàtica”, diu el director, Víctor Álvaro.
Com en tots els espectacles de Dagoll Dagom, la música hi té un paper fonamental i, en aquest cas, la reducció de l’orquestra a només tres músics afavoreix que la coreografia sigui cabdal. La coreògrafa Beàlia Guerra ha buscat un moviment més personal, més proper al moment històric que estan vivint els personatges i més lluny de les grans coreografies dels musicals de Dagoll Dagom.
