César Moreno és la figura central del 'tablao' en que durant l'estiu es converteix la Sala Fènix. Al seu voltant, amics, ex alumnes i fins i tot la seva dona, la 'bailaora', que marca el ritme amb caràcter i un enèrgic 'zapateao'. Completament autodidacta, als 17 anys en César ja treballava de guitarrista als 'tablaos' de la ciutat. Després d'uns anys allunyat dels escenaris, ara el trobem a les "Noches de Flamenco" de la Fènix acompanyat del 'cante', les 'palmas', el 'cajón' i una flauta travessera, herència de Paco de Lucía. A la guitarra, ell mateix i les seves composicions. César Moreno: "En el flamenco hay toda una vertiente de tradición que no es ni tuya, ni mía ni de nadie, es de todos, de todo aquél que la quiera. Y sobre eso, que es muy denso y muy dificil y es con lo que no acabas nunca realmente, pues cada uno lo hace a su manera. Luego hay gente que tiene más capacidad para hacer cosas más concretas pero vamos, todo artista flamenco crea." Maria Espada. "Ja fa dos estius que la Sala Fènix aposta pel flamenc. Tot i que en un principi la idea va ser pensada per emplenar la sala amb el turisme, al final la proposta ha funcionat molt millor entre els barcelonins. L'any que ve, asseguren, repetiran fórmula."
