Ride, Interpol i Amyl and the Sniffers han encès la flama del segon cap de setmana del Primavera Sound més llarg de la història, el del vintè aniversari. Mateix ambient que el dijous de la setmana anterior: predominantment festiu a l’estil anglosaxó (cervesa, que en no falti). Les cues a les barres no són les del primer dia, i l’opinió general és que tot rutlla amb normalitat i eficiència. Els veïns argumenten que el Parc del Fòrum no és lloc per fer festivals. Però els de dins pensen el contrari.
Els grans reclams d’aquest dijous 9 de juny eren Dua Lipa, Gorillaz i Interpol. En realitat el model d’aquest festival és ja un assaig del de la propera edició. Hi ha bandes diferents en cada cap de setmana (The Strokes, Antonia Font, Lorde debuten ara en aquesta edició), però també molts repetidors (Tame Impala, Rigoberta Bandini, Dua Lipa i un llarg etcètera). Una jugada mestra quan, l’any que ve, i potser els posteriors, el Primavera Sound es desdobli entre Barcelona i Madrid.
A més, els organitzadors segueixen fent campanya de la propera edició amb el mural situat a l’entrada de la gran esplanada, on hi ha els dos principals escenaris. La cosa, però, s’ha suavitzat: si la setmana passada el cartell exhibia un apassionat petó entre Ada Colau i Díaz Ayuso, ara el duet que es besa és el de Pep Guardiola amb José Mourinho, traslladant la confrontació fraternal de l’arena política a la futbolística (el director i fundador del Primavera és un incondicional barcelonista). No hi ha cap dubte que el Primavera Sound té al darrere un promotor molt murri i un gran equip de màrqueting. La història ho demostra.
