L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lliurat aquest dijous la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a títol pòstum al dibuixant Miguel Gallardo, que han recollit la seva vídua, Karin du Crooo, i la filla, María Gallardo.
El 25 de febrer, el Plenari del Consell Municipal va concedir la distinció a Miguel Gallardo “per la seva contribució a la memòria gràfica d’un moment crucial en la història de la nostra ciutat i de tot el país”, “per saber transmetre la més senzilla realitat —sovint reflex de les crueses de la nostra vida quotidiana— a través d’una gran sensibilitat plasmada en les seves il·lustracions i, sobretot, per la seva generositat i compromís, sempre presents en la seva obra“.
Un dels autors de còmic més reconeguts a Espanya
Gallardo, que va morir el 21 de febrer a Barcelona, va ser un il·lustrador amb una legió de seguidors que es va començar a sedimentar amb la creació del seu personatge ‘Makoki, un quinqui escapat del frenopàtic’, creat juntament amb Felipe Borrayo i Juan Mediavilla.
Makoki va veure la llum per primera vegada solament nou dies més tard de les primeres eleccions democràtiques espanyoles el 1977. Va néixer amb l’objectiu d’explicar allò que estava passant amb humor i desvergonyiment i es va acabar convertint en una icona underground que va deixar un important rastre en la generació dels 80.
De l’underground a la seva experiència vital
Gallardo no només va retratar el moment històric que li va tocar viure, sinó també les seves pròpies experiències vitals, que va transformar en il·lustracions penetrants i commovedores, com ‘Un llarg silenci’ (1997, ampliada el 2012), que va ser una de les primeres novel·les gràfiques sobre memòria històrica a partir del relat vital del seu pare sobre la la Guerra Civil i en els anys posteriors de la dictadura.
A ‘Algo extraño me pasó camino de casa’ (2020) tracta amb humor i perplexitat el descobriment i el tractament del tumor cerebral que va sofrir.
Aquesta dimensió autobiogràfica també està present en una altra de les seves obres més conegudes, ‘María y yo’, primer en forma de llibre i posteriorment de pel·lícula, en què explica que la seva filla María té autisme.
