Les males herbes s'han apoderat d'un punt antigament clau per a Barcelona. Per aquest descampat de Sant Andreu, hi passaven dues vies històriques d'abastament d'aigua a la ciutat. D'una banda, el rec Comtal, que va perdurar fins al segle XIX, i de l'altra l'aqüeducte romà, de 2.000 anys d'antiguitat. Una estructura que no era visible a ull nu. CARME MIRÓ, responsable del Pla Barcino "Anava soterrada perquè per als romans era molt important la qualitat de l'aigua. En canvi el rec Comtal és molt més ample i a cel obert. Per què? Perquè als medievals no els importa la qualitat de l'aigua. Els interessa com a indústria, per moure els molins." Sota les herbes hi ha restes de les dues construccions, a més d'un antic molí de farina. Això converteix l'espai, a parer de l'Ajuntament, en el lloc ideal per mostrar als ciutadans el patrimoni hidràulic de Barcelona. S'excavarà la zona per treure les restes a la llum, es museïtzarà l'espai i s'hi farà un parc. Tot plegat hauria d'estar acabat a finals de 2016, principis del 17. Un altre punt on el rec Comtal quedarà al descobert és a la plaça de les Glòries. Es recuperaran 400 metres del canal medieval que s'integraran en el futur parc de la Canòpia Urbana. I, a Vallbona, on el rec Comtal encara és visible, ja s'han licitat les obres per rehabilitar el passeig. Fa temps que els veïns reclamen que es dignifiqui el pas, molt transitat i, ara per ara, deixat i insegur.
L’aqüeducte romà i el rec Comtal són testimonis de 2.000 anys d’història de subministrament d’aigua a la ciutat. Per treure a la llum aquest patrimoni hidràulic fins ara amagat, es projecta urbanitzar el solar que hi ha a tocar de l’estació de Sant Andreu Comtal per convertir-lo en un parc arqueològic. Un cop definit el projecte, ara caldrà excavar-hi i està previst que el parc estigui enllestit entre finals de 2016 i 2017.
La peculiaritat d’aquest punt és que és l’únic de la ciutat on es conserven restes de totes dues estructures. Això sí, la responsable del Pla Barcino, Carme Miró, assegura que existeix documentació sobre altres llocs de la ciutat on coincidien aquestes canalitzacions, però encara no s’hi han trobat restes. A més, en aquest solar s’han trobat els vestigis d’un molí fariner que en l’època del rec Comtal depenia del comte de Barcelona.
La troballa arqueològica va tenir lloc el 2004. El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias n’ha reclamat la conservació i manteniment i ha denunciat la degradació que al llarg dels anys ha anat acumulant el solar.
El parc arqueològic de Sant Andreu és una de les tres potes de la recuperació del rec Comtal. Actualment, ja s’està treballant al barri de Vallbona. El tercer punt que es vol recuperar és a la plaça de les Glòries, on està previst treure a la llum uns 400 metres del canal en el marc del projecte de la canòpia urbana. Carme Miró assegura que amb aquestes actuacions “es vol portar el Pla Barcino també fora de Ciutat Vella”. Mirant més enllà, Miró aposta per fer visibles nous punts del rec Comtal que es puguin descobrir i, fins i tot, senyalitzar-ne el recorregut al llarg de la ciutat.
El rec Comtal, hereu de l’aqüeducte romà
L’aqüeducte romà portava aigua a la Barcino de l’època de l’emperador August des de Montcada. En aquest cas, l’estructura no era superficial i amb arcs sinó soterrada i tenia uns 60 centímetres d’amplada. Tota la infraestructura estava pensada per mantenir la millor qualitat de l’aigua. L’aqüeducte va funcionar fins al segle IX o X.
A partir d’aleshores, va agafar el testimoni el rec Comtal. Aquesta canalització va seguir força el traçat romà des de Montcada fins a Ciutat Vella i el mar. Es diferenciava del seu predecessor per ser més ample i estar obert a l’exterior.
