Sandra Bautista s’ha coronat com la màxima guanyadora de l’última edició d’un dels concursos de músiques del món més prestigiosos d’Europa: el Premi Andrea Parodi. Se celebra a Sardenya, Itàlia, i aquest any, per primer cop en 17 anys, ha guanyat una cançó en català. “No m’esperava que m’agafessin perquè hi va haver més de 300 inscripcions, ni tampoc que acabés guanyant algun premi, ni molt menys que en fossin sis”, explica Bautista. Es refereix al premi absolut, el premi de la crítica, el Bianca d’Aponte Internacional i a les mencions a millor música, millor arranjament i la menció dels joves de la sala.
La cantant s’ha presentat a diversos concursos, més dels que voldria, assegura. “M’agradaria no haver de fer-los servir com a plataforma perquè la gent em conegui, però és veritat que són un aparador més i els faig servir”. El 2018 va guanyar el Sona9 i, recentment, ha aconseguit el primer premi al Festival Internacional de Cinema d’Almagro, pel qual va compondre la seva primera banda sonora. Tot i això, confessa que intenta no tenir cap tipus d’expectatives per evitar endur-se decepcions: “penso que no has de valorar-te en funció de si has guanyat o has perdut un premi. Això no és a les teves mans i no sempre té a veure amb la qualitat d’un projecte”.
“”No has de valorar-te en funció de si has guanyat o has perdut un premi””
Al Premi Parodi hi va arribar per casualitat. Diu que els va trobar navegant per internet i va pensar que podien ser una bona manera de donar-se a conèixer a Itàlia. Tant és així que, a banda del premi de 2.500 €, farà una gira per diferents festivals de música italians. El primer de tots aquest 25 d’octubre al teatre Cimarosa d’Aversa, a Nàpols, en el marc del concurs Bianca d’Aponte. “És el que més m’emociona de tots els premis, poder anar a Itàlia a tocar. Sempre he somiat des que soc petita en viatjar tocant“.
Primera cançó en català que guanya en 17 anys
La cançó guanyadora, Cartografia, era la que més s’adequava al concepte del concurs (músiques del món), explica la cantautora. “Hi ha molt de mestissatge. Hi ha pop, però té un aire sud-americà, brasiler i, per a aquesta ocasió, el vam vestir encara més amb un toc d’havanera. Volíem portar una cosa pròpia, tradicional catalana, que aquí ho coneixem molt però potser a Itàlia no tant”.
Està inclosa al seu darrer disc “Intuir el tigre“, que ha estat autoproduït. “Mai havia produït [un disc] i de cop em vaig encarregar de tota la producció d’aquest àlbum. Amb ajuda d’amics músics, però estava jo tot el dia a l’ordinador editant, posant les coses a lloc, seleccionant el que m’agradava. Ha sigut una experiència molt maca, crec que ho tornaré a fer. Sí que és veritat que tens les teves limitacions, però és tan teu el que fas…”.
“ “Costa que coneguis alguna cosa que no sigui Laura Pausini o Ennio Morricone””
Bautista també va cantar una de les cançons del músic sard a qui es ret homenatge amb aquest concurs: Andrea Parodi. Malauradament, segons explica, aquí no és gaire conegut, mentre que a Sardenya és una figura molt important. “Ens arriben poques coses d’Itàlia i costa que coneguis alguna cosa que no sigui Laura Pausini o Ennio Morricone“. Ella mateixa admet que abans de presentar-se al concurs no el coneixia. “Al final és un artista molt underground […] però ha estat una sorpresa molt grata haver-me emportat aquesta riquesa”. Va triar Pandela que forma part del primer disc de l’italià “Abacada” (2002).
La vida de cantautora
Bautista confessa que té pànic escènic i que ha arribat on és ara sense voler-ho. “No m’agrada l’exposició ni, especialment, estar en escena, però sí que m’agrada molt la música i sí que m’agrada molt compondre, és el que més em fa gaudir”. Se sent en un bon moment, ara bé, costa viure només de la música, conclou. “Jo dic que sobrevisc, perquè viure és molt dir. La música, com la majoria d’arts, no és un espai per a tothom. És molt precari, realment venen ganes de fer una altra cosa. Jo era professora abans i tenia un sou molt més fàcil. La vida era molt més fàcil, però també una mica més avorrida perquè no estava fent el que volia“.
