La coreògrafa, ballarina i directora artística Marta Almirall ens visita a betevé directe l’any que la seva companyia, Roseland Musical, fa 40 anys. N’ha fet balanç, ha detallat de quina manera ho celebraran i ha reivindicat el món del teatre i la dansa com un bé comú que s’ha de cuidar i preservar.
Reprogramació de dos espectacles
Per celebrar els 40 anys de la companyia, el teatre SAT! de Sant Andreu reprogramarà dos dels espectacles de més renom de Roseland Musical. El primer és la versió del clàssic italià Pinocchio. La directora ha confessat que la reedició del clàssic no va tenir una gran acollida en un inici. De fet, “va generar molt més interès en altres països com Croàcia, Canadà, Mèxic…”, en una gira que va durar nou anys. Torna al teatre el mes que ve, només durant tres dies: l’1, el 2 i el 3 de novembre.
El segon és l’obra Jo soc d’aquí, que es podrà el 9 i el 10 de novembre. L’obra, codirigida per la Marta Almirall i la ballarina d’origen senegalès Anna Mbengue, va ser estrenada el 2023, en el marc del festival Grec, i és un clam a la diversitat cultural. Com explica la seva directora, “representa que els ballarins són veïns d’un pati de l’Eixample, tots provinents de països diferents i que utilitzen la dansa com a llenguatge universal“.
40 anys de Roseland Musical
Almirall explica com es va originar la companyia de dansa creada als anys 80. Abans, l’any 78, la directora va creure convenient “sortir del país“. “Necessitava anar-me’n a un altre racó del món on estigués passant alguna cosa en el món dels espectacles” explica. Va ser llavors quan es va instal·lar a Nova York.
Allà explica que, amb la voluntat d’assolir un somni d’infantesa, feia balls de saló en una sala novaiorquesa, al cor de Broadway, anomenada Roseland. Almirall diu que l’espai va tenir un pes destacat en el seu creixement artístic i va decidir retre-li homenatge anomenant la seva companyia de dansa com el saló.
Quatre dècades després, Almirall recorda amb emoció i alegria la trajectòria de la companyia. Diu que se sent molt orgullosa d’haver pogut realitzar tots els espectacles en aquests anys, “malgrat que alguns s’han fet amb molts menys diners dels que es necessitaven“. Demana una major aportació econòmica a les companyies perquè el món del teatre continuï atraient espectadors als teatres i les sales.
