És possible una ronda del Litoral convertida en un canal navegable? I un passeig de Gràcia sense cotxes i ple d’horts amb tomàquets? La primera és una proposta de Josep Bohigas i la segona, de Juli Capella, que s’imaginen així la Barcelona del futur. La mostra “99+imaginaris”, a la Fundació Miralles, exposa prop d’un centenar de dibuixos d’arquitectes de tot el món que imaginen una ciutat diferent.
Totes aquestes propostes són especulatives -algunes, fins i tot visionàries-, que responen sovint a reptes mediambientals.
Circular en vaixell per la ronda del Litoral
L’arquitecte Josep Bohigas imagina la ronda del Litoral convertida en un canal navegable i emmarcada per dos passadissos verds. Una imatge completament diferent de l’actual, on aquesta artèria de Barcelona s’omple de cotxes durant bona part del dia, sobretot en hores punta. Així canviaria la fesomia del litoral barceloní amb aquesta proposta.
Recollir tomàquets al passeig de Gràcia
Un dibuix de l’arquitecte Juli Capella planteja un dels grans carrers de la ciutat, el passeig de Gràcia, com un espai de cultiu i ple d’horts. Aquí, també, el verd guanyaria espai al gris i el cotxe.
La visió de Juli Capella ens diu que podem anar a recollir les tomàquets al passeig de Gràcia
L’Eixample, amb gratacels a l’estil de Manhattan
Un altre dels dibuixos magina el districte de l’Eixample ple de gratacels, gairebé com si fos un segon Manhattan però a Barcelona. Aquesta és una proposta per donar resposta a un dels reptes actuals: l’alta densitat de població.
Barcelona inundada, una proposta distòpica
No totes les propostes són idíl·liques. També hi ha qui imagina una Barcelona inundada amb la població obligada a viure en plataformes des de les altures.
Pensar en el futur és en l’ADN barceloní
L’exposició, comissariada per Eva Franch i Josep Maria Montaner, parteix de la premissa que pensar en el futur de la ciutat forma part de l’ADN de la Barcelona moderna. El Pla de l’Eixample d’Ildefons Cerdà n’és un exemple: “El pla Cerdà, quan es va dissenyar el 1984, també era un dibuix. Era especulatiu, el somni d’un enginyer, Ildefons Cerdà”, argumenta Franch.
La preocupació predominant és la mediambiental i les solucions són d’una imaginació desbordant i sovint utòpica. Per exemple, Christ i Gatenbein modifica l'”skyline” barceloní amb dipòsits per reciclar l’aigua de la pluja.
La mostra convida a pensar en la renaturalització, el reaprofitament de recursos o planteja qüestions com el subministrament a les àrees metropolitanes. Imagina com fer més sostenible la ciutat
La mostra, que forma part del Model. Festival d’Arquitectures de Barcelona, es pot veure fins al 22 de juny a la Fundació Miralles.
