Roger Waters omple el Palau Sant Jordi amb l’històric ‘The Wall’ de Pink Floyd

30è aniversari de The Wall, 20è aniversari del mític concert a Berlín amb motiu de la caiguda del mur... Efemèrides per estirar un negoci milionari. Recordem que 'The Wall' acumula 23 discos de platí i es calcula que després d'aquesta gira, el benefici serà de 200 milions d'euros. Un negoci que no existiria sense una nodrida legió de seguidors. 'Jo vinc a passar-m'ho bé. El rock'n'roll és un negoci, és una forma de vida però en altes esferes és un negoci'//'Yo creo que es la mejor representación que ha hecho: 'The wall' en Berlín, estuvo muy bien'. I és que l'històric concert de Berlín va enlluernar. L'actual directe és una versió millorada en la mesura que ho permet la tecnologia, però serva els trets bàsics: guió escrupulosament marcat per l'ordre del doble disc i un gran mur de maons blancs en construcció que serveix tant d'element escenogràfic com de pantalla per a les projeccions. Focs artificials, titelles gegants inflables i fins i tot una avioneta estrellant-se converteixen el concert en una aclaparadora òpera-rock. Una òpera-rock amb fil argumental, el del mur que es va construir l'ex-membre Syd Barrett per aïllar-se del món. Un mur convertit, metafòricament, en mur d'incomunicació de la humanitat. El nens d''Another brick in the world' eren catalans i no cantaven, per bé que se suposés que formaven el cor. Un dels molts trucs d'un show que passa de puntetes per moments més intimistes, com quan Waters agafa l'acústica per cantar 'Mother'.