Albert Manent, nascut a Premià de Dalt el 1930, ha reconegut que quan va rebre la trucada de la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, comunicant-li que seria el distingit d’aquest any va quedar “sorprès, satisfet i agraït”. Segons Manent, el fet que sigui fill d’un altre guardonat és “pur atzar i no té res a veure ni amb els gens ni amb la medicina”.
L’escriptor i filòleg veu la cultura catalana “millor que mai”, perquè “mai abans no hi havia hagut tants novel·listes, poetes, investigadors de la literatura, de la història o de la llengua per metre quadrat”. Sobre el país, Albert Manent reclama “més consciència nacional per anar més enllà” i exigeix als partits politics que formin més als seus militants: “molts no saben qui era Prat de la Riba o Rafael de Campalans”, ha denunciat.
Llarg historial catalanista
Amb una llarga trajectòria que es va iniciar en els seus temps universitaris, quan estudiava dret, Albert Manent ha cultivat diferents gèneres, des de la poesia i la narrativa a l’assaig, amb els quals ha obtingut diferents premis com el Crítica Serra d’Or d’assaig per un treball sobre Josep Carner o el Ramon Llull de 1995 per una biografia de Marià Manent.
El 2003 va obtenir el Trias Fargas per la biografia de Félix Millet Maristany, un dels màxims representants de l’Orfeó Català i el primer president d’Òmnium Cultural. Fundador de la revista Serra d’Or, Albert Manent va ocupar entre 1980 i 1988 el càrrec de director general de Difusió Cultural al Departament de Cultura de la Generalitat.
