Responent a l'ofici de l'artista de reflectir la realitat i crear-ne alhora, una de nova, Roger Mas, va remoure ahir el soterrani de la plaça. El dolor de la bellesa parla del sistema nerviós, i de com se les empesca la ment per navegar entre la quotidianitat i els moments més intensos de la nostra vida, com la mort d'un familiar. De la relació, potser, entre el seny i la rauxa. ROGER MAS "Aquesta relació entre aquests moments extraordinaris en què nosaltres estem absolutament sonats, perquè estem bojos quan passen aquestes coses, i la rutina del dia a dia. Això, jo no ho entenc." "M'he enrotllat molt però aquesta cançó va d'això. Quan l'escolteu veureu que no entendreu perquè us estic explicant això però és el que té la poesia simbolista, que podem dir el que ens sembli i després, diem que anava per aquí, i vosaltres ja..."
El públic en ple es va aixecar dempeus al final d’un concert que va acabar amb la Santa Espina. La música, com totes les arts, va remoure consciències, i va despertar el crit d’independència de la multitud que s’hi aplegava.
