(ACN/Redacció) Esteve Riambau s’acomiada aquest divendres de la direcció de la Filmoteca de Catalunya. Després de 14 anys al capdavant de la institució, Riambau tancarà una llarga trajectòria amb una sessió de comiat a la Sala Chomón amb una conversa amb Octavi Martí (adjunt a la direcció) i Rosa Vergés (cineasta) i la projecció de quatre peces curtes escollides per a l’ocasió. L’actual director deixarà el càrrec oficialment aquest diumenge i, a partir de dilluns, li prendrà el relleu Pablo la Parra Pérez. Riambau va assumir l’encàrrec de liderar la Filmoteca poc abans d’inaugurar les seus del Centre de Conservació i Recuperació (2CR), a Terrassa, i la de Barcelona. Un dels seus darrers reptes ha estat la Llei de l’Institut de la Filmoteca, que es troba amb el tràmit parlamentari iniciat.
Riambau també ha treballat recentment en el Pla sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics ‘Visibilitzem el cinema català’, iniciativa que deixa preparada. Les noves instal·lacions de la Filmoteca van ser presentades en l’àmbit internacional durant el Congrés de la Federació Internacional d’Arxius Fílmics (FIAF), celebrat a Barcelona el 2013. Des de llavors ofereix una programació de 1.250 sessions anuals (quatre de diàries, sis dies per setmana) amb una mitjana d’un centenar d’espectadors per sessió.
Quins curts es projecten?
Riambau ha escollit quatre curtmetratges significatius per a la seva direcció: ‘Escamillo a le ver solitaire / El gusano solitario’ (Segundo de Chomón, 1912), en record de la commemoració del 150è aniversari del cineasta aragonès, l’obra del qual és una de les grans joies de l’arxiu de la Filmoteca. ‘The hearts of age’ (Orson Welles i William Vance, 1934), en representació del gran homenatge tributat a Welles l’any del seu centenari.
També es podrà veure ‘Transfusions de sang’ (Laya Films, 1937), un documental, perdut i recuperat, de la productora del Comissariat de Propaganda de la Generalitat Republicana durant la Guerra Civil, Laya Films —a la qual Riambau ha dedicat un de la quarantena de llibres que ha escrit—, i que també va formar part de la primera exposició de la Filmoteca, “Imatges confrontades: la Guerra Civil i el cinema”. I, finalment, ‘Vidres de colors’ (Esteve Riambau, 2022), curt que il·lustra la seva faceta de cineasta amb un exercici de memòria personal.
