MARÇAL FONT, campió de Barcelona de Poetry Slam "El Poetry Slam és una competició de poesia. Això és una cosa que ve dels Estats Units i, d'alguna manera, el que intenta és fer una mica de renovació en l'escena de recital tancada, de poeta sol, que recita la seva obra... I ho obre una mica a tothom que vol participar-hi. Hi ha des de poesia sonora a gent que fa coses estranyes pròximes al teatre a gent que fa poesia molt tradicional... I hi ha gent que ve del hip-hop i que ens aporta coses des de les lletres del hip-hop (sense la base rítmica del hip-hop, és a dir, van 'a capela'). Tot el que se'ns pugui ocórrer, sempre i quan sigui poesia. Es busca la poesia, no es busca ni l'humor còmic, és a dir, el monòleg: sí que es pot tenir humor, és a dir, pot ser una poesia humorística, però no es busca el monòleg ni es busca l'actuació teatral per si. Ningú guanya diners de la poesia, pràcticament res. Per tant, es fa per amor a l'art. I és una oportunitat d'atreure públic. De treure la part que m'agrada molt cultivar de la poesia que és l'oralitat, les formes de declamació... I des de molts punts de vista s'està intentant recuperar aquesta oralitat, que probablement la poesia del XX havia perdut bastant, segurament per temes de censura, de guerres i d'haver de callar més del que es podia parlar... I una mica ara hi ha aquest moviment d'eclusió de tot això, que és bastant fabulós."
El Poetry Slam va néixer a Chicago a la dècada dels 80. Influenciats pel hip-hop, un grup de poetes va bastir un circuit literari alternatiu a l’acadèmic que duia els recitals de poesia als bars, els clubs socials i petits teatres de barri. La interacció amb el públic va començar a ser tan important com la interpretació que el poeta donava als seus textos. El Poetry Slam es va estendre pels Estats Units i Europa durant els 90.
Durant els darrers cinc anys s’ha consolidat a Espanya, on cada mes se’n celebren campionats a Barcelona, Madrid, Granada i altres ciutats. El punt de trobada a la nostra ciutat és l’Espai d’Art Tinta Roja, on cada mes s’hi apleguen uns 150 espectadors. Als campionats de Poetry Slam, el guanyador es tria a partir de la mitjana de les votacions del públic, descartant la nota més alta i la més baixa, com en gimnàstica artística. És per això que es considera que al Poetry Slam és el públic qui té l’última paraula.
Aquest dissabte, a partir de les 20:30 h a la plaça de Jaume Sabartés (darrere el Museu Picasso), els millors “slammers” de tot Espanya faran una exhibició del seu art. L’actual campió estatal, Dani Orviz, actua al costat de Rachel “Rocky” Bernstein, Irene La Sen, DYSO, Diego Esteban Matarucco, Sol Fantín i el campió barceloní Marçal Font.
A més dels vuit participants i el poeta Payaso Manchego, que presentarà l’acte, aquest campionat de Poetry Slam té Saul Williams com a estrella convidada. Aquest poeta novaiorquès es va fer famós el 1998 en participar com a actor i coguionista a la premiada pel·lícula ‘Slam’. Ell és un artista amb tota mena d’habilitats en escena i també fora de l’escenari. Com la majoria de “slammers”, entre els que trobem escriptors, cantants d’òpera, dibuixants, músics… una bona mostra de la creativitat i la riquesta artística que concentra la poesia slam.
