El 1984, un grup de jazz-rock català, Pegasus, assaltava el Carnegie Hall. Aquell mateix any va rebre també una invitació del prestigiós Festival de Jazz de Montreux, al qual pertanyen aquestes imatges. Són part del DVD amb el qual el grup celebra 30 anys d'història, celebració que ahir els aplegava a la Luz de Gas. És probable que en un context d'indústria més madura, el quartet hagués aconseguit molt més ressò internacional. Perquè de fet, quan Max Sunyer i companyia van formar Pegasus a principis dels 80, tots teníen ja al darrere una llarga trajectòria amb grups com Iceberg o Fusión, però també com a músics d'escassa visibilitat MAX SUNYER I SANTI ARISA, guitarrista i bateria 'Ens guanyàvem la vida gràcies a vàries coses. Una acompanyar cantants, en el meu cas de la cançó catalana, ells amb el Tony Ronald. I després, en molts discos, els músics de sessió erem nosaltres.' Un concert a Vilafranca del Penedès fa quatre anys i la participació al Festival de Jazz de Barcelona de 2008 han propiciat la tornada als escenaris de la banda de jazz-rock catalana per excel·lència. Uns escenaris que van perdre a principis dels 90 amb l'eclosió del rock català. MAX SUNYER I SANTI ARISA, guitarrista i bateria "Els llocs on anàvem nosaltres ens els van substraure, que no robar...Aquests públics que volien això a les festes majors, als grans auditoris'. De retruc, amb la reaparició han guanyat un cinquè element, el Dan Arisa, fill del Santi, a les percussions. Diuen que són com el Guadiana, que mai han desaparegut del tot, i que tenen corda per estona. Aquest estiu recuperaran un dels seus projectes passats més ambiciosos: 'Berlín, simfonia d'una gran ciutat'.
