El 17 de gener se celebra el dia de sant Antoni Abat, el patró i protector de les bestioles domèstiques i de tots aquells oficis que tradicionalment han necessitat animals per a la seva feina, com pagesos i traginers (que transporten mercaderies). Històricament es va establir amb el nom dels Tres Tombs perquè els gremis s’encomanaven a sant Antoni amb una cavalcada que feia tres voltes al voltant de l’església.
Actualment a Catalunya s’organitzen diverses festes dels Tres Tombs. A Barcelona, en concret, se celebra al barri de Sant Andreu aquest diumenge, 14 de gener, i a Sant Antoni, que se celebrarà dissabte vinent, 20 de gener. Per tot això des del ‘btv llengua’ trobem que ve a tomb parlar del mot tomb, que és una paraula que en si mateixa també conté girs sorprenents.
Fem un tomb pel “tomb”?
La paraula tomb, segons el DEIEC, Diccionari essencial de la llengua catalana, té diferents accepcions. Principalment, significa el gir que fem amb la clau per obrir o tancar una porta; també la volta que fa una cosa quan cau. Aquest últim sentit també té un ús figurat que utilitzem per explicar que una situació ha tingut un canvi inesperat o que s’ha capgirat, per exemple, quan diem que la vida d’algú ha donat un tomb. També podem utilitzar tomb per explicar un canvi de direcció que desenvolupa alguna acció o persona (Això pren un tomb que no m’agrada). Un altre ús que fem anar molt és en el sentit de passejada curta i circular (Cada vespre sortim a fer un tomb).
El primer “tomb” a la novel·la cavalleresca
Una de les primeres aparicions del mot “tomb” va ser a la novel·la medieval Curial e Güelfa. Al fragment, la paraula tomb (escrita tom) s’utilitza ja en un sentit figuratiu:
—Curial, prenets huy comiat solament de l’emperador e partits
d’ací car hostes e peix a tres dies puden. […] E, si ara partits, vós lexats ací la pus
noble fama de cavaller del món, la qual en un tom poríets perdre per
molts accidents dels quals hom no ·s pot guardar.
Curial e Güelfa, s. XV, pàg. 85 – línia: 7
El gir inesperat de “tomb”
La paraula tomb prové del verb tombar, que té un origen curiós. Tant el Gran diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear coincideixen a situar-lo etimològicament de la mateixa manera: sostenen que tombar té un origen onomatopeic. És a dir, que és la imitació sonora d’un cop o empenta que es dona a una cosa per fer-la caure o del soroll que fa quan cau.
Etim.: format per onomatopeia (tomb…) del cop o empenta que es dona per fer caure o girar una cosa, o del cop que aquesta pega quan cau o es gira”
Etimologia: d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra 1a font: s. XII”
Frases fetes i expressions per fer sonar “tomb”
- Venir a tomb: que és oportú
- Que tomba, que gira: expressió que fem anar quan una discussió dona voltes i voltes sobre el mateix sense arribar enlloc
- Tombar per mal: empitjorar
- A un tomb de dau de: gairebé a punt que passi alguna cosa
- A tombar: girant ho trobaràs
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes de Teresa Espinal
