A la tardor és temps de collir bolets, activitat tradicional i molt arrelada a Catalunya que ens connecta amb la natura i que ens fa gaudir d’aquesta delícia culinària. Però, què en sabem, del bolet lingüístic?
El primer bolet del cistell
El mot bolet prové de la paraula llatina boletus. En llatí també hi havia el mot genèric fungus, que ens va donar fong en català. Però, del bolet en diem bolet, no fong. Això és perquè, a diferència d’altres llengües romàniques, vam decantar-nos per boletus per designar concretament un fong fet planta, més gros. Però, tot és una mica més complicat en el món dels bolets.
Per ser científicament estrictes, el bolet és l’aparell reproductor d’un tipus de fongs de mida mitjana o grossa i té unes característiques bàsiques que el distingeixen: barret (casquet) i cama (peu que el sosté). En resum, la paraula fong abasta molts més tipus d’organismes, però en el nostre imaginari lingüístic bolet he quedat com a mot que designa tots aquests fongs més grossos i que són comestibles (tot i que no tots, compte!). Aquí us deixem aquesta guia perquè caçar bolets no sigui una imprudència.
El bolet discordant
Però no tots els bolets són els que cuinem a casa. N’hi ha més que s’escapen d’aquest significat principal però que ens ajuden a enriquir la nostra llengua. El diccionari recull que podem fer servir aquest mot per fer referència a “un element aïllat o discordant respecte del context o l’entorn en què es troba”. És a dir, que podem utilitzar bolet per descriure alguna cosa que ens sobta perquè desentona molt amb el que té al costat. Per exemple, podríem considerar un bolet un gratacels modern que canta molt dins d’un barri antic de casetes.
El bolet que fa mal
Alerta perquè un bolet no comestible no és l’únic que fa mal. En català, un bolet és també un cop violent donat amb la mà al cap o, per extensió, qualsevol tipus de cop. No és l’únic fruit que fem servir com a metàfora popular d’agressió, també tenim, per exemple, castanya, que en aquest cas seria un cop al cap donat amb la mà closa… quin mal.
Els bolets més desconeguts
Però els bolets no acaben aquí. La forma que té el bolet ha servit per designar altres elements de la realitat que recorden aquesta aparença. Per exemple, del barret tou i arrodonit, el bombí, també se’n diu bolet; també hi ha una xarxa arrodonida per pescar que rep el nom de bolet precisament per la forma que té. Els diccionaris recullen també que d’una persona de constitució menuda també se’n ha dit popularment bolet.
Frases fetes i refranys com bolets
Els bolets han crescut molt en terra popular i han donat lloc a molta creativitat fraseològica. En fem un petit recull present a la Paremiologia catalana comparada digital, de Víctor Pàmies i Riudor, i també al Diccionari català-valencià-balear.
Frases fetes
Ser un bolet: ser molt petit
Estar tocat del bolet: eixelebrat, no ser-hi tot
Clavar un bolet: agredir algú
Refranys
A cada bolet, una lliçó: dels cops se n’aprèn
Com un bolet: sortir sobtadament
De bolets que no coneguis, no en masteguis
Bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata
Fer-s’hi bolets, a un lloc: o que hi plou molt o que està molt brut
Créixer com els bolets
El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor
El bolet neix per l’octubre, però és fill de l’agost
Els bolets, menja’ls ben nets
Setembre de secada, bolet a l’ombrada
